PULCHRUM

Grup d'innovació docent en els tallers de Belles Arts: tradició i contemporaneïtat

L'art, com la vida, ens ofereix una multitud de camins per tal de materialitzar la idea o el sentiment que ens commou. D'alguna manera, aquests camins s’hi troben a la nostra disposició; tan sols cal saber trobar aquell que ofereix la millor solució per cadascun dels nostres propòsits. Tanmateix la ciència s'esmerça en anar arrancant dels entorns humans (existencial, natural i social) allò que és capaç de veure i de relacionar en el seu conjunt.

Aquesta capacitat de mirar i veure no és el producte d'una reflexió pura, ni tan sols de diverses especulacions teòriques. L'enllaç entre elles ve definit per la capacitat irracional o espiritual de l'ésser humà per abraçar una globalitat de coneixements no sempre explicables a priori i, per tant, latents en la nostra imaginació.

Només des d'un posicionament obert, l'individu és capaç de temptar o de trobar arguments "sensitius" que l'impulsen a definir nous paradigmes, els quals trobaran probablement l'explicació a la seva existència en raonaments posteriors. Aquesta posició oberta de partida defineix per si mateixa una “poli-ocularitat”. Aquesta mirada polivalent amplia lògicament el camp visual, enriquint la nostra percepció sobre tots aquells fenòmens que siguem capaços de copsar o de produir.

La pluralitat d'enfocaments (“binocularitat” segons el professor emèrit Elliot Eissner en Art i Educació a la Stanford University) escurça les distàncies entre la recerca científica i aquella que es desprèn de la pràctica de l'art, de la capacitat creativa, la qual, no essent patrimoni exclusiu de ningú, resulta central en allò que Stephan Zweig denominava el “misteri de la creació artística”. 

D'acord amb la moderna filosofia de la ciència esgrimida per Karl Popper, podríem parlar igualment de “creació científica”, doncs sembla clar que sense l'esperit creatiu que anima a determinades persones de qualsevol camp especulatiu, no existiria el progrés intel·lectual, ni en els terrenys de l'art ni en els de les ciències pures i experimentals.

Arribats a aquest punt, podem preguntar-nos: l'art és ensenyable a la Universitat de l’EEES? I si ho és, quina seria la millor fórmula docent?

Acceptant aquest possibilisme pedagògic, val la pena recordar la posició d’Eduardo Chillida, fent-se la mateixa pregunta i assegurant: "Si més no, l'Art pot aprendre's". S’hi afegeix el dissenyador Saul Bass, el qual afirma que "el Disseny és fer visual el pensament". Però com?

 De quina manera, amb quins medis conceptuals i tècnics? I per tant, des del nostre punt de vista, amb quina metodologia docent a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona?

Proposta d'actuacions d'innovació docent previstes pels propers dos anys:

El Grup d'Innovació docent que proposem es defineix pel compromís dels seus integrants amb la creació artística en general, com a eix vivencial, expressiu i cognitiu. Aquesta definició implica el compromís dels seus membres amb la pràctica artística, des del convenciment de la seva aplicació docent com a mitjà singular de coneixement. L'Art és entès com a insinuació poètica, com a estructura lògica i també com a síntesi retòrica i és interpretat com un setge a la realitat des de la pluralitat de mirades, tot fonamentant-les en l’esperit de recerca més plural.

Considerem innovadora la nostra metodologia docent precisament pel seu caràcter eclèctic. Des del reconeixement a la gran tradició “acadèmico-figurativa” fins a les lliçons dels moviments d’avantguardes i els neo-academicismes resultants en la postmodernitat, aquest Grup d’Innovació no obvia l’anàlisi de les tendències estètiques a l’ús. És per això que volem oferir un plantejament crític i rigorós de l’aprenentatge artístic, que aporti la millor capacitació possible en cada cas i actuï com inflexió autèntica en la contemporaneïtat, tot mirant d'emplenar aquelles carències detectades en les assignatures del Grau en Belles Arts i cercar el mode idoni per a solucionar-les.

Tanmateix, la pràctica artística que l’alumne realitzarà estarà vinculada als canviants contextos socials i visuals en els quals vivim. Aquest posicionament l’haurà de conduit cap a una reconsideració dels llenguatges artístics contemporanis. El coneixement i l’anàlisi de la cultura de masses regida pel culte a una imatge sensual però epidèrmica, la influència de les noves tecnologies en la societat de consum, la iconoclàstia i la pèrdua de valors transcendents en la imatge i l’acte contemplatiu, la consolidació d’un “extremisme estètic del límit sobrepassat” (Paul Ardenne) i les estratègies d’un mercat artístic global en crisi, són algunes de les característiques més importants d’aquesta “Aldea global” del segle XXI, davant de les quals l’alumne haurà de treballar, fent-ne referència, i contribuint així a crear un projecte artístic individual genuí i compromès. Alhora, es treballarà de manera transversal i oberta a totes les formes d'interdisciplinarietat, des del dibuix, la pintura i l'escultura, fins a la fotografia, els audiovisuals i els àmbits virtuals; però sense descartar els aplicats (com ara l’escenografia, el cinema, l’animació, la il·lustració gràfica, el disseny de producte o editorial, el patrimoni i la museografia, la història de l’art i del pensament).

En conseqüència, esdevé essencial orientar i estimular en l’alumne el sentit crític i el rigor, per tal d’assumir el compromís d’aprendre i comprendre, tant pel que fa als coneixements generals, com als específics de les assignatures implicades. Volem ajudar a enriquir la seva pròpia percepció de la realitat i a formalitzar la seva obra artística derivada, professionalitzant-la, tot fent-la coherent, sigui el que sigui el seu signe, en participar de les implicacions que se’n desprenen en els "Tallers de Creació". Es tindrà cura d’aquest procés a partir dels projectes que el Grup generi, el primer dels quals "POIESIS" ja està en curs.

El segon projecte, en etapa d'elaboració, plantejarà la conveniència de crear Equips Docents afins, des del punt de vista conceptual i de les seves metodologies d’acció pedagògica.

En ambdós projectes, les xarrades informatives, el seguiment individualitzat de l’activitat experimental, debats col·lectius i seminaris especialitzats establiran un compromís amb l’alumnat a partir d’una més clara vinculació entre el professorat i l'estudiant. L’avaluació seria continuada i comptaria amb les observacions del conjunt del professorat d'un equip.

Coordinació: 
Quílez Bach, Miquel
Membres del grup: 
Vaz Romero Trueba, Oriol
Gloria Muñoz Pfister
Carmen Porta Salvia
Augusto Roig Comamala
Ramon Trias Torres
Alba Vila Pons
Massimo Cova
Natàlia Quílez Cepero
Manuel Aramendia Zuazu
Miguel Angel Planas Rosselló
Jaime de Córdoba Benedicto
Joaquim Dols Rusiñol
Francisco Javier Franquesa Llopart
Manuel Laguillo Menéndez
Enrique Tormo Ballester
Mariano Zuzunaga Schroder
Esther Alsina Galofré
Departament: 
Departament d'Arts i Conservació-Restauració