El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior

Coordinació: 
Sabariego Puig, Marta
Participants: 
Alba Ambròs i Pallarès, Rubén Anglès Regós, Ana Belén Cano Hila, Inés Massot Lafon, José Manuel Moral Ferrer, Mª Pau Sandin Esteban, Judith Vidal Chiribés, Antoni Ruiz Bueno, Víctor Abella García, Vanesa Ausín Villaverde, Roberto Cejas León, María José Chisvert-Tarazona, Vanesa Delgado Benito, Laia Encinar Prat, David Hortigüela Alcalá, Antoni Navío Gámez, Davinia Palomares Montero, Francisco J. Ramos Pardo, Carme Ruiz Bueno, Pablo Sánchez Antolín, Angelina Sánchez Martí, José Sánchez-Santamaría, Mª Dolores Soto González
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau d’Educació Social (UB)
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre en Educació Infantil (UB)
Ensenyament/s: 
Graus de Pedagogia i Educació Social (UAB)
Ensenyament/s: 
Grau de Pedagogia (UB)
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre en Educació Primària (UB)
Ensenyament/s: 
Màsters Oficials de la Facultat d'Educació (UB).
Ensenyament/s: 
Graus d’Educació Infantil i Primària. UVEG-Florida
Ensenyament/s: 
Grau d’Educació Social (UCLM)
Ensenyament/s: 
Grado de Maestro/a en Educación Primaria (UBU)
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

La proposta d'innovació que es presenta respon a una experiència interuniversitària centrada en l'ús de les metodologies des d’una perspectiva narrativa i (auto)biogràfica (Suárez, 2011) per fomentar el pensament reflexiuen el que s'aprèn, en el propi procés d'aprendre i en el desenvolupament competencial i professional (Alliaud y Suárez, 2011) de l’estudiantat a l'educació superior.

El portafolis, els diaris reflexius (Zabalza, 2004), les autobiografies en formació, els autoinformes i  els relats d’experiències d’aprenentatge són formes possibles de narrativa escrita que s'han mostrat efectives per ajudar a l’alumnat a indagar, reconstruir, documentar i comunicar el coneixement construït en la seva experiència d’aprenentatge, i alhora treballar elements claus de l’aprenentatge basat en competències (Villa i Poblete, 2007).

Amb aquest punt de partida, la finalitat de la innovació [1] és doble:

a) Oferir millores en la intervenció docent (validant i formalitzant dispositius i estructutant pautes d'actuació)  per al desenvolupament del pensament reflexiu amb la qualitat requerida i

b) Evidenciar els seus efectes sobre el procés d'aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l'alumnat.

Per aconseguir-ho destaquem dos elements claus que també aporten un doble valor a la proposta que es presenta :

- La mirada àmplia, incloent assignatures de graus diferents (Educació Social, Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària i Pedagogia), d’etapes formatives diferents (formació de grau i formació de postgrau en un mòdul transversal als màsters oficials de la Facultat d’Educació de la UB) i de cinc universitats diferents: la UB, la UAB, la UVEG i Florida Universitària, la UCLM, i la UBU. Tant la trajectòria conjunta com la interdisciplinarietat del grup són una oportunitat interessant per aprofundir en l’anàlisi de les modalitats d’ensenyament-aprenentatge proposades i els processos d’aprenentatge que desenvolupa l’estudiantat.

- La projecció de futur. Sensibles al repte progressivament més rellevant del binomi internet-educació a les nostres universitats i les avantatges de l’estudi a distància que estan portant a una proliferació evident dels MOOC (Massive Online Open Course) arreu del món, la proposta també vol tenir en compte aquest mètode d’estudi per la renovació i validació d’una docència orientada a millorar els aprenentatges de l’estudiant i de qualitat en les modalitats semipresencials. L’emergència dels sistemes semipresencials amb el seu format de tutoria i la introducció de noves tecnologies com el correu electrònic, els fòrums, els nous formats d’interacció o els continguts multimèdia també suposen un nou escenari que cobra un relleu singular per a l’estudi i el treball autònom de l’estudiant universitari. Ens interessa analitzar-los en el marc de la proposta que es presenta.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

[1] Aquesta proposta d'innovació docent es presenta com a complement del projecte titulat "El pensament reflexiu: del disseny de la docència a la significació de l’aprenentatge", presentat i otorgat amb pressupost a la convocatòria del Programa de Recerca en Docència Universitària REDICE- 16 de 16 de març de 2016 (codi del projecte REDICE 16-1660). Tant la temporalització del REDICE-16 (conclou el 2 de desembre de 2017) com l'envergadura del projecte han motivat la sol.licitud d'aquesta proposta en el marc de la convocatòria de millora i innovació docent del PMID, amb ànims de poder sistematitzar la innovació pretesa fins a la finalització del curs 2017-2018 amb millors garanties de qualitat.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/028
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

Respecte al primer objectiu general, consistent en fomentar la tasca reflexiva sobre el procés de producció del coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l’alumnat, es preveuen els següents indicadors com a evidències dels resultats esperats en les assignatures implicades:

  • L'aprenentatge autònom i significatiu de l'alumnat: palès en la millora de les habilitats per reconstruir, donar significat i reflexionar sobre l'experiència d'aprenentatge i crear coneixement a partir d’aquesta autoreflexió.
  • El desenvolupament de les habilitats de Pensament d'Ordre Superior (Churches, 2007) necessàries pel desenvolupament professional: manifestat en la major capacitat per utilitzar i aplicar habilitats, analitzar i avaluar processos, resultats i conseqüències, i crear i innovar al llarg del procés d'aprenentatge.
  • La projecció social a l'educació superior: evidenciada en la capacitat de transferir i aplicar els coneixements adquirits als diversos àmbits professionals, institucionals, socials i educatius més significatius per l'alumnat.

En relació al segon objectiu, centrat en la validació dels dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu, el projecte pretén  sistematitzar l’experiència viscuda en cada assignatura respecte a la implementació de les noves estratègies d’aprenentatge i les seves possibilitats pedagògiques considerant pautes importants a tenir en compte com a indicadors de qualitat de la docència a desenvolupar:

  • La clarificació de l’objectiu final i l’estructura de les tasques dissenyades.
  • El temps, del procés i del ritme de construcció dels aprenentatges.
  • El valor del context (importància del suport emocional i afectiu).
  • El moment acadèmic: sense subestimar l’alumnat però essent conscients també de la diversitat, cal tenir present les seves estratègies d’aprenentatge i el nivell d’autonomia per l’aprenentatge. El projecte pot aportar pautes per fer propostes més adaptades a aquesta docència centrada a l’aprenentatge a Grau i Màster.
  • La importància del retorn, de la devolució i la mediació personal i grupal en el procés d’aprenentatge.

D’aquesta manera, l’eficàcia de la proposta també està supeditada al fet de poder transferir aquest coneixement a altres àrees de coneixement en forma de noves eines i recursos validats per la renovació d’una docència orientada a millorar els Aprenentatges, tant en la proposta curricular com en l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte en les diferents etapes formatives de l’educació superior.

Finalment, la proposta s’insereix en un marc de col·laboració i coordinació interuniversitari i, a la vegada, interdepartamental per la transferència de les pràctiques i les activitats d'ensenyament-aprenentatge dissenyades. Com a indicadors complementaris als anteriors es preveu l’expansió de les formes i bones pràctiques per la coordinació i gestió docent, exportant el model de la comunitat de pràctica pel treball cooperatiu i interdisciplinarientre docents i en xarxa entre diferents universitats.  ​

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Per obtenir les dades sobre els indicadors considerats pel primer objectiu (l’anàlisi de la potencialitat de l’enfocament reflexiu en la metodologia docent i l’impacte en la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants) es recorrerà a dues fonts principals d'informació: el propi estudiantat i el professorat. A aquest efecte, i des del punt de vista metodològic, es preveu l’administració de 3 tècniques per obtenir la informació:

A) Un qüestionari d’aplicació presencial i on-line dirigit a tot l’alumnat de les assignatures per conèixer la seva opinió i valoració de l’impacte de les innovacions en la reflexivitat i el procés d’aprenentatge de l'alumnat . En aquests moments, s'està treballant ja en la seva elaboració procedint a la cerca bibliogràfica i revisió documental en profunditat sobre el pensament reflexiu (Romero, 2007; Pahn, 2008; González-Moreno, 2012; Fullana, J.; Pallisera, M. i Colomer, J., 2013) per l'elaboració de la taula d'especificacions i l'elaboració del sistema de categories per l'anàlisi del contingut.

B) Grups de discussió amb alumnes per aprofundir de manera qualitativa els aspectes relacionats amb els processos d’aprenentatge desenvolupats i obtenir també propostes de millora per l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte. Es farà una selecció intencional d’alumnes rellevants de cada assignatura.

C) El registre del relat del professorat i les actes de les sessions de treball conjunt presencial i via skype, així com de l’acta de la sessió plenària prevista en la tercera fase del projecte.

Per obtenir la informació sobre els indicadors establerts per validar els dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu i la transferència a la Universitat es consideraran 2 tècniques prioritàries:

Registre del relat del professorat implicat a les actes de les sessions sessions de treball conjunt presencial i via skype, així com de l’acta de la sessió plenària prevista per reflexionar sobre els principals límits i reptes per a la implementació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, l'intercanvi d'experiències i la revisió i debat per a la seva institucionalització a la universitat

Anàlisi documental de les produccions i narratives elaborades per l’alumnat, a partir de la selecció intencional de casos rellevants en cada assignatura.

Finalment, la validació de la proposta de comunitat de pràctica en xarxa també implicarà el registre de la sessió plenària en format seminari per valorar de manera qualitativa: les fortaleses del procés seguit, el desenvolupament professional dels seus membres i les possibilitats formatives del treball coordinat i interdisciplinari per transferir les bones pràctiques en d’altres contextos interessats en la gestió i coordinació del professorat per a la docència.

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

Aquesta informació es troba detallada a l'apartat anterior sobre el desenvolupament de la proposta d'innovació. Concretament, en la fase 3 del projecte es descriu el procediment previst per recollir les dades a través de les tècniques indicades.

Per tal de complementar-la amb més detalls, a l'arxiu denominat "cronograma"  adjuntem un quadre per mostrar les accions metodològiques i els responsables de cada tasca per l'obtenció de la informació sobre els indicadors analitzats, per any i trimestre d'execució.

 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

La finalitat de la proposta és contribuir a un enfocament més plural de les modalitats d’ensenyament-aprenentatge a la Universitat, centrant-se especialment en les que afavoreixen el pensament reflexiu i la consciència de l’alumnat en la construcció del coneixement i en el seu procés d’aprenentatge. Des del contrast que permet la pràctica reflexiva i el treball en equips col·laboratius interuniversitaris, la innovació vol ser una contribució més al disseny d’aquestes intervencions i experiències d’aprenentatge, aportant evidències del seu efecte en el desenvolupament professional i el desenvolupament competencial a l’educació superior.

D'acord amb aquesta intencionalitat, es proposen tres objectius generals del projecte d'innovació amb els corresponents objectius més específics:

1) Avaluar la potencialitat del pensament reflexiu en la metodologia docent i en la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants de les assignatures implicades.

1.1. Conèixer la percepció dels estudiants sobre l’impacte en el seu aprenentatge, des de les experiències desenvolupades en el marc del projecte REDICE 14-1511 i la seva continuïtat en l’actual proposta.

1.2. Identificar els indicadors de qualitat en la docència desenvolupada (punts forts i punt febles) així com els reptes que implica aquest enfocament a la Universitat, des de l’espai d'intercanvi d'experiències, la pràctica reflexiva i el debat incardinat en l’equip multidisciplinari del projecte.

 

2) Validar els dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu, considerant la docència presencial i semi-presencial com a repte de futur pel desenvolupament de les competències transversals  a la Universitat.

 

3) Formalitzar, difondre i transferir les pràctiques i les activitats d’ensenyament i d’aprenentatge dissenyades per oferir millores, tant en la proposta curricular com en l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte en les diferents etapes formatives de l’educació superior.

3.1. Compartir e intercanviar les aportacions i els avanços del projecte en un seminari on participin tots els investigadors de totes les universitats implicades previst en la darrera sessió plenària del projecte.

 

Grup d'innovació docent: 
MideMe