Facultat d'Educació

L'ús actiu dels mitjans audiovisuals i les xarxes socials per comprendre la construcció d'estereotips de gènere amb l'alumnat de formació del professorat.

Coordinació: 
ELVIRA BARRIGA UBED
Participants: 
Isidora Sáez Rosenkranz
Participants: 
Ilaria Bellatti
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de l'Educació Musical, de l'Educació Física i de l'Educació Visual i Plàstica
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre d'Educació Infantil
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre d'Educació Primària
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Els objectius d’aquesta innovació docent estan centrats en que l’alumnat de formació del professorat millorin les seves capacitats per:

1) Reflexionar sobre l’impacte dels mitjans de comunicació en la construcció d’estereotips en l’ infància;

2) Crear propostes creatives audiovisuals que superin els prejudicis de gènere;

3) Dissenyar una estratègia política que fomenti l’ igualtat d’oportunitats de gènere mitjançant els mitjans audiovisuals i les xarxes socials.

En primer lloc, pretenem fer conscients i crítics als nostres estudiants davant el llenguatge audiovisual y el sistema de comunicació de les xarxes socials. Convidem als protagonistes d’aquesta actuació innovadora a treballar peces audiovisuals (bons exemples i patrons qüestionables) i recapacitar sobre les conseqüències de la construcció d’estereotips a l’etapa infantil, i fins i tot els efectes en la seva vida diària (mitjançant A. el quadern d’autoreflexió i B. el treball creatiu d’una peça breu audiovisual). En segon lloc, proposem que els alumnes desenvolupin coneixements, habilitats i valors que promulguin la igualtat d’oportunitats dels infants mitjançant un procés d’ensenyament-aprenentatge actiu on els participants es transformin en actors actius i productius, deixant de banda un rol d’actor passiu i consumidor. En tercer lloc, promovem que l’estudiantat utilitzi les xarxes socials per difondre el treball creatiu de bones pràctiques realitzat i mesuri els beneficis i els desavantatges de crear una estratègia política per canviar el món.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/035
Grup d'innovació docent: 
DHIGECS

Desenvolupament dels sabers educatius dels i les estudiants mitjançant estratègies narratives

Coordinació: 
ASUNCION LOPEZ CARRETERO
Participants: 
Asunción López Carretero
Participants: 
José Contreras Domingo
Participants: 
Susana Orozco Martínez
Participants: 
Teresa Godall Castell
Participants: 
Valeska Cabrera Cuadros
Participants: 
Daniel Gómez Ramos
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica i Organització Educativa
Ensenyament/s: 
Grau Educació Primària
Ensenyament/s: 
Grau Educació Infantil
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Els objectius relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat són:

-Ajudar els i les estudiants a sistematitzar les relacions entre vivència, experiència i significats educatius.
-Comptar amb les experiències i sabers dels i les estudiants per connectar-los amb els sentits educatius i amb l'ofici docent.
-Desenvolupar en els i les estudiants llenguatges narratius, amb formes d'expressió oral i escrita sorgides de la relació entre experiència i saber.
-Elaborar claus de sentit que orientin els i les estudiants en la seva relació amb les criatures.
-Reconèixer pràctiques relacionals en les experiències dels i les docents que afavoreixin una relació viva i significativa amb el saber.
-Acompanyar els i les estudiants en el trànsit des de les seves vivències i experiències com a alumnes cap a l'inici de la seva socialització com a mestres.
-Connectar continguts de les diferents assignatures que participen en el projecte amb nuclis significatius transversals nascuts de la relació entre experiència i saber, que els permetin visions pràctiques de l'ofici docent.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/032

El portafoli d’aprenentatge i reflexió a l’ensenyament de la didàctica de les ciències socials

Coordinació: 
Isidora Sáez Rosenkranz
Participants: 
Elvira Barriga Ubed
Participants: 
Ilaria Bellatti
Participants: 
Josué Molina Neira
Participants: 
Anna Mauri Lujan
Participants: 
Jesús Fernández Arranz
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de l'Educació Musical, de l'Educació Física i de l'Educació Visual i Plàstica
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat:

Aquesta actuació té dos objectius principals.

1.Potenciar la capacitat crítica dels estudiants envers els conceptes sobre les ciències socials que tenen i la seva aplicació didàctica.

2.Orientar la capacitat crítica dels estudiants envers la seva pràctica com a futurs mestres mitjançant la metacognició.

Tots dos objectius estan adreçats a aconseguir les competències transversals de la titulació i específiques d'ella, així com a la majoria dels objectius d'aprenentatge de l'assignatura assenyalats en el pla docent. En aquest sentit, a partir d'un disseny didàctic com el que es presenta, es treballen paral·lelament i progressivament la majoria dels elements considerats com a metes en la formació de les futures mestres. Malgrat, l’aspecte innovador d’aquesta actuació es l’èmfasi en la capacitat metacognitiva i reflexiva com a base per una futura pràctica docent conscient i transofrmadora.

Els objectius plantejats parteixen de la base que els estudiants tenen una idea sobre què són les ciències socials, però que tal com assenyala la literatura, aquests conceptes estan molt vinculats a una concepció disciplinària limitada i molt associada a la història com a fets seqüencials en lloc de l'anàlisi dels fenòmens socials. Així mateix, aquesta visió predominant considera escassament la dimensió metodològica de la disciplina. En recerques revisades també s'apunta al fet que les metodologies d'ensenyament de les ciències socials concebudes per les estudiants d'educació infantil a la Universitat de Barcelona són de caràcter tradicional basades en el diàleg col·lectiu, el qual es vincula principalment amb el fet que les metodologies portades a terme en la seva escolarització han conformat unes construccions simbòliques i una cultura educativa molt arrelada que es pot contribuir a canviar gràcies a altres experiències d'aprenentatge. En aquest sentit, es considera que mitjançant la potenciació de la capacitat crítica, basada en un coneixement científic i teòric i de l'observació i reflexió sobre elles per part de les mestres en formació, puguin adquirir eines per observar la pròpia construcció d'activitats i pràctica docent i millorar-les.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/038
Grup d'innovació docent: 
DHIGECS

Ensenyament- Aprenentatge cooperatiu mitjançant l’Aula Invertida

Coordinació: 
MONTANE LOPEZ, ALEJANDRA
Participants: 
MEDINA MOYA, JOSE LUIS
Participants: 
ANTUNEZ MARCOS, SERAFIN
Participants: 
CARNICERO DUQUE, PAULINO
Participants: 
JARAUTA BORRASCA, BEATRIZ
Participants: 
MENTADO LABAO, TRINIDAD
Participants: 
IMBERNON MUÑOZ, FRANCISCO
Participants: 
SERRAT ANTOLI, NURIA
Participants: 
BOZU, ZOIA
Participants: 
MARTI BROSSA, ELVIRA
Participants: 
Anànega Espanyol, Sussana
Participants: 
Hervás Nicolás, Gabriel
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica i Organització Educativa
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Ensenyament/s: 
Formació del professorat de Primària
Ensenyament/s: 
Màster de psicopedagogia
Ensenyament/s: 
Màster Investigació i Canvi Educatiu
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Fomentar l’aprenentatge actiu implicant a l’estudiant en el seu propi procés d’aprenentatge.
Fomentar el pensament crític i analític de l’estudiant.
Fomentar l’aprenentatge autònom i cooperatiu com a elements claus de l’estratègia
Treballar els processos cognitius de major complexitat (anàlisi, avaluació i creació) a l’aula.
Dissenyar material didàctic per a la metodologia de l’aula invertida.
Dissenyar un sistema d’avaluació i autoavaluació adequada al context de la innovació.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/023
Grup d'innovació docent: 
FODIP

La participació dels estudiants en el procés d'avaluació

Coordinació: 
Folgueiras Bertomeu, Pilar
Participants: 
Lisbeth Cabrera, Valeska
Facultat: 
Departament: 
Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació
Ensenyament/s: 
Educació Social
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

En la taula annexa presentem una relació dels objectius d’aprenentatge del pla docent de l’assignatura i els objectius del projecte d’innovació.

 Tabla 1. Relació objectius d’aprenentatge del pla docent i objectius d’aprenentatge del projecte PID.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/025
Grup d'innovació docent: 
MideMe

Lectura comentada dels clàssics de la pedagogia contemporània

Coordinació: 
Garcia Farrero, Jordi
Participants: 
Vilanou Torrano, Conrad
Participants: 
Vilafranca Manguán, Isabel
Participants: 
Carreño Aguilar, M. Antonia
Participants: 
Prats Gil, Enric
Participants: 
Esteruelas Teixidó, Albert
Participants: 
Cercós Raichs, Raquel
Participants: 
Rivas Guzman, Karine
Participants: 
Egea Andrés, Àlex
Participants: 
Marín Blanco, Ana
Facultat: 
Departament: 
Departament de Teoria i Història de l'Educació
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Amb la finalitat de què els estudiants estiguin en condicions d’entendre aquest món emparaulat que dona sentit a les idees pedagògiques, tot seguit presentem els objectius de la nostra proposta d'innovació docent que estan centrats clarament en la millora dels aprenentatges: 

-Potenciar el gust per la lectura i, en particular, el diàleg amb els textos pedagògics de primer ordre.

-Brindar l’oportunitat d’aproximar-se a la literatura pedagògica als estudiants de Pedagogia per mitjà d’una metodologia activa per l’aprenentatge i, al mateix moment, en un clima més tranquil que convidi a la reflexió.

-Treballar la comprensió dels textos tenint en compte el seu autor, època en què han estat escrites i tradició.

-Saber establir les claus interpretatives de cada text amb la intenció de poder portar a terme el corresponent exercici hermenèutic.

-Practicar diferents habilitats comunicatives per tal de poder expressar les idees treballades durant les sessions del seminari.

-Aprendre i exercir l’ofici de fer comentaris de textos pedagògics (introducció, anàlisi, comentari i conclusions).

-Elaborar una guia de lectures sobre els clàssics de la pedagogia contemporània per tal de consolidar aquesta nova situació relacionada amb l'aprenentatge de l'alumnat com a resultat de la innovació desenvolupada.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/011

GID-MAEFada

GID en Metodologies Actives per a la Formació del Professorat en Educació Física

1.- Dissenyar i implantar metodologies actives per a la implementació de sistemes innovadors d'aprenentatge i a l'avaluació dels continguts i les competències professionals clau en contextos de docència universitària presencial o no presencial (sincrònica o asincrònica) adreçats a la formació del professorat en EF.

2.- Fomentar la creació d'equips docents que coordinin el disseny, la implantació i l'avaluació de l'impacte de les metodologies actives en les assignatures de grau i màster adreçades a la formació del professorat en EF.

Coordinació: 
Francesc Buscà Donet
Membres del grup: 
Albert Batalla Flores
Teresa Lleixà Arribas
Marta Capllonch Bujosa
Teresa Godall Castell
Mercedes Ríos Hernández
Jordi Calvo Lajusticia
Gonzalo Flores Aguilar
Sergio Moneo Benítez
Helena Olsson
Anna Castells Molina
Martina Kieling Sebold
Judit Pla Roig
Sandra Gallardo Ramírez
Ingrid Lafuente Fons
Marc Franco Sola
Francesc Xavier Baladas Ortíz
Categoria: 
Grup Innovació Docent (GID)
Codi UB: 
GINDO-UB/163
Facultat: 

El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior

Coordinació: 
Sabariego Puig, Marta
Participants: 
Alba Ambròs i Pallarès, Rubén Anglès Regós, Ana Belén Cano Hila, Inés Massot Lafon, José Manuel Moral Ferrer, Mª Pau Sandin Esteban, Judith Vidal Chiribés, Antoni Ruiz Bueno, Víctor Abella García, Vanesa Ausín Villaverde, Roberto Cejas León, María José Chisvert-Tarazona, Vanesa Delgado Benito, Laia Encinar Prat, David Hortigüela Alcalá, Antoni Navío Gámez, Davinia Palomares Montero, Francisco J. Ramos Pardo, Carme Ruiz Bueno, Pablo Sánchez Antolín, Angelina Sánchez Martí, José Sánchez-Santamaría, Mª Dolores Soto González, Sonia Renovell Rico
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau d’Educació Social (UB)
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre en Educació Infantil (UB)
Ensenyament/s: 
Graus de Pedagogia i Educació Social (UAB)
Ensenyament/s: 
Grau de Pedagogia (UB)
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre en Educació Primària (UB)
Ensenyament/s: 
Màsters Oficials de la Facultat d'Educació (UB).
Ensenyament/s: 
Graus d’Educació Infantil i Primària. UVEG-Florida
Ensenyament/s: 
Grau d’Educació Social (UCLM)
Ensenyament/s: 
Grado de Maestro/a en Educación Primaria (UBU)
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

La proposta d'innovació que es presenta respon a una experiència interuniversitària centrada en l'ús de les metodologies des d’una perspectiva narrativa i (auto)biogràfica (Suárez, 2011) per fomentar el pensament reflexiuen el que s'aprèn, en el propi procés d'aprendre i en el desenvolupament competencial i professional (Alliaud y Suárez, 2011) de l’estudiantat a l'educació superior.

El portafolis, els diaris reflexius (Zabalza, 2004), les autobiografies en formació, els autoinformes i  els relats d’experiències d’aprenentatge són formes possibles de narrativa escrita que s'han mostrat efectives per ajudar a l’alumnat a indagar, reconstruir, documentar i comunicar el coneixement construït en la seva experiència d’aprenentatge, i alhora treballar elements claus de l’aprenentatge basat en competències (Villa i Poblete, 2007).

Amb aquest punt de partida, la finalitat de la innovació [1] és doble:

a) Oferir millores en la intervenció docent (validant i formalitzant dispositius i estructutant pautes d'actuació)  per al desenvolupament del pensament reflexiu amb la qualitat requerida i

b) Evidenciar els seus efectes sobre el procés d'aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l'alumnat.

Per aconseguir-ho destaquem dos elements claus que també aporten un doble valor a la proposta que es presenta :

- La mirada àmplia, incloent assignatures de graus diferents (Educació Social, Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària i Pedagogia), d’etapes formatives diferents (formació de grau i formació de postgrau en un mòdul transversal als màsters oficials de la Facultat d’Educació de la UB) i de cinc universitats diferents: la UB, la UAB, la UVEG i Florida Universitària, la UCLM, i la UBU. Tant la trajectòria conjunta com la interdisciplinarietat del grup són una oportunitat interessant per aprofundir en l’anàlisi de les modalitats d’ensenyament-aprenentatge proposades i els processos d’aprenentatge que desenvolupa l’estudiantat.

- La projecció de futur. Sensibles al repte progressivament més rellevant del binomi internet-educació a les nostres universitats i les avantatges de l’estudi a distància que estan portant a una proliferació evident dels MOOC (Massive Online Open Course) arreu del món, la proposta també vol tenir en compte aquest mètode d’estudi per la renovació i validació d’una docència orientada a millorar els aprenentatges de l’estudiant i de qualitat en les modalitats semipresencials. L’emergència dels sistemes semipresencials amb el seu format de tutoria i la introducció de noves tecnologies com el correu electrònic, els fòrums, els nous formats d’interacció o els continguts multimèdia també suposen un nou escenari que cobra un relleu singular per a l’estudi i el treball autònom de l’estudiant universitari. Ens interessa analitzar-los en el marc de la proposta que es presenta.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

[1] Aquesta proposta d'innovació docent es presenta com a complement del projecte titulat "El pensament reflexiu: del disseny de la docència a la significació de l’aprenentatge", presentat i otorgat amb pressupost a la convocatòria del Programa de Recerca en Docència Universitària REDICE- 16 de 16 de març de 2016 (codi del projecte REDICE 16-1660). Tant la temporalització del REDICE-16 (conclou el 2 de desembre de 2017) com l'envergadura del projecte han motivat la sol.licitud d'aquesta proposta en el marc de la convocatòria de millora i innovació docent del PMID, amb ànims de poder sistematitzar la innovació pretesa fins a la finalització del curs 2017-2018 amb millors garanties de qualitat.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/028
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

Respecte al primer objectiu general, consistent en fomentar la tasca reflexiva sobre el procés de producció del coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l’alumnat, es preveuen els següents indicadors com a evidències dels resultats esperats en les assignatures implicades:

  • L'aprenentatge autònom i significatiu de l'alumnat: palès en la millora de les habilitats per reconstruir, donar significat i reflexionar sobre l'experiència d'aprenentatge i crear coneixement a partir d’aquesta autoreflexió.
  • El desenvolupament de les habilitats de Pensament d'Ordre Superior (Churches, 2007) necessàries pel desenvolupament professional: manifestat en la major capacitat per utilitzar i aplicar habilitats, analitzar i avaluar processos, resultats i conseqüències, i crear i innovar al llarg del procés d'aprenentatge.
  • La projecció social a l'educació superior: evidenciada en la capacitat de transferir i aplicar els coneixements adquirits als diversos àmbits professionals, institucionals, socials i educatius més significatius per l'alumnat.

En relació al segon objectiu, centrat en la validació dels dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu, el projecte pretén  sistematitzar l’experiència viscuda en cada assignatura respecte a la implementació de les noves estratègies d’aprenentatge i les seves possibilitats pedagògiques considerant pautes importants a tenir en compte com a indicadors de qualitat de la docència a desenvolupar:

  • La clarificació de l’objectiu final i l’estructura de les tasques dissenyades.
  • El temps, del procés i del ritme de construcció dels aprenentatges.
  • El valor del context (importància del suport emocional i afectiu).
  • El moment acadèmic: sense subestimar l’alumnat però essent conscients també de la diversitat, cal tenir present les seves estratègies d’aprenentatge i el nivell d’autonomia per l’aprenentatge. El projecte pot aportar pautes per fer propostes més adaptades a aquesta docència centrada a l’aprenentatge a Grau i Màster.
  • La importància del retorn, de la devolució i la mediació personal i grupal en el procés d’aprenentatge.

D’aquesta manera, l’eficàcia de la proposta també està supeditada al fet de poder transferir aquest coneixement a altres àrees de coneixement en forma de noves eines i recursos validats per la renovació d’una docència orientada a millorar els Aprenentatges, tant en la proposta curricular com en l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte en les diferents etapes formatives de l’educació superior.

Finalment, la proposta s’insereix en un marc de col·laboració i coordinació interuniversitari i, a la vegada, interdepartamental per la transferència de les pràctiques i les activitats d'ensenyament-aprenentatge dissenyades. Com a indicadors complementaris als anteriors es preveu l’expansió de les formes i bones pràctiques per la coordinació i gestió docent, exportant el model de la comunitat de pràctica pel treball cooperatiu i interdisciplinarientre docents i en xarxa entre diferents universitats.  ​

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Per obtenir les dades sobre els indicadors considerats pel primer objectiu (l’anàlisi de la potencialitat de l’enfocament reflexiu en la metodologia docent i l’impacte en la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants) es recorrerà a dues fonts principals d'informació: el propi estudiantat i el professorat. A aquest efecte, i des del punt de vista metodològic, es preveu l’administració de 3 tècniques per obtenir la informació:

A) Un qüestionari d’aplicació presencial i on-line dirigit a tot l’alumnat de les assignatures per conèixer la seva opinió i valoració de l’impacte de les innovacions en la reflexivitat i el procés d’aprenentatge de l'alumnat . En aquests moments, s'està treballant ja en la seva elaboració procedint a la cerca bibliogràfica i revisió documental en profunditat sobre el pensament reflexiu (Romero, 2007; Pahn, 2008; González-Moreno, 2012; Fullana, J.; Pallisera, M. i Colomer, J., 2013) per l'elaboració de la taula d'especificacions i l'elaboració del sistema de categories per l'anàlisi del contingut.

B) Grups de discussió amb alumnes per aprofundir de manera qualitativa els aspectes relacionats amb els processos d’aprenentatge desenvolupats i obtenir també propostes de millora per l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte. Es farà una selecció intencional d’alumnes rellevants de cada assignatura.

C) El registre del relat del professorat i les actes de les sessions de treball conjunt presencial i via skype, així com de l’acta de la sessió plenària prevista en la tercera fase del projecte.

Per obtenir la informació sobre els indicadors establerts per validar els dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu i la transferència a la Universitat es consideraran 2 tècniques prioritàries:

Registre del relat del professorat implicat a les actes de les sessions sessions de treball conjunt presencial i via skype, així com de l’acta de la sessió plenària prevista per reflexionar sobre els principals límits i reptes per a la implementació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, l'intercanvi d'experiències i la revisió i debat per a la seva institucionalització a la universitat

Anàlisi documental de les produccions i narratives elaborades per l’alumnat, a partir de la selecció intencional de casos rellevants en cada assignatura.

Finalment, la validació de la proposta de comunitat de pràctica en xarxa també implicarà el registre de la sessió plenària en format seminari per valorar de manera qualitativa: les fortaleses del procés seguit, el desenvolupament professional dels seus membres i les possibilitats formatives del treball coordinat i interdisciplinari per transferir les bones pràctiques en d’altres contextos interessats en la gestió i coordinació del professorat per a la docència.

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

Aquesta informació es troba detallada a l'apartat anterior sobre el desenvolupament de la proposta d'innovació. Concretament, en la fase 3 del projecte es descriu el procediment previst per recollir les dades a través de les tècniques indicades.

Per tal de complementar-la amb més detalls, a l'arxiu denominat "cronograma"  adjuntem un quadre per mostrar les accions metodològiques i els responsables de cada tasca per l'obtenció de la informació sobre els indicadors analitzats, per any i trimestre d'execució.

 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
Grup d'innovació docent: 
MideMe

DHIGECSada

Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials

Promoure metodologies actives d’aprenentatge, estratègies d’avaluació diverses que contribueixin al canvi en la cultura educativa a l’àmbit de l’ensenyament de la didàctica de les ciències socials.

La nostra llarga experiència en formació docent ens condueix a definir unes línies d'acció molt específiques que deriven del marc general en el qual grup s'ha consolidat.

Coordinació: 
Prats Cuevas, Joaquim
Membres del grup: 
Elvira Barriga Ubed
Isidora Sáez Rosenkranz
Josué Molina Neira
Virginia Gámez Ceruelo
Ilaria Bellatti
Ann Elizabeth Wilson Daily
Concha Fuentes Moreno
Miquel Albert Tarragona
Lydia Sánchez Gómez
Sergio Villanueva Baselga
Carlos Aguilar Paredes
Daniel Huertado Torres
Judit Sabido Codina
Categoria: 
Grup Innovació Docent (GID)
Codi UB: 
GINDO-UB/161
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de l'Educació Musical, de l'Educació Física i de l'Educació Visual i Plàstica

Innovant en la matèria d’acció socioeducativa en els estudis de pedagogia i d’educació social: la resolució de casos

Coordinació: 
Fuentes Pelaez, Nuria
Participants: 
Ainoa Mateos Inchaurrondo, Carme Panchón Iglesias, Héctor Telémaco Hernández Rocamora, Maria Isabel Mateo Goma, Jordi Bel Oliveras
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Educació social
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’educador social i el pedagog social són dues figures professionals que hi treballen en l’acció social i educativa, i que sovint o treballen en equips interdisciplinaris o en xarxa per lluitar contra l’exclusió social i afavorir la inclusió social fent servir eines socials i educatives.

L’exercici professional en aquest àmbit implica confrontar-se amb casos complexos i prendre decisions en el continu de l’acció que es duu a terme des d’un marc institucional. La necessitat de posar en pràctica el mètode de resolució de casos i reflexionar sobre les possibilitats d’aprenentatge que ofereix als nostres estudiants en la matèria que ens ocupa és un repte que hem d’assumir els docents en el marc de la formació acadèmica universitària.

En aquest sentit l’equip docent de les assignatures obligatòries “Acció Socioeducativa en situacions d’inclusió i exclusió social” i “Intervenció Educativa per a la Inclusió Social”, dels graus d’Educació Social i Pedagogia respectivament, ens fem eco d’aquest repte amb la finalitat de fer avançar la nostra tasca docent i innovar per aportar eficàcia i eficiència a l’aprenentatge de la matèria.

El que pretén la innovació docent és vincular la formació acadèmica dels nostres estudiants amb les experiències significatives del món professional social i educatiu per afavorir la inclusió de les persones i els grups mitjançant la metodologia d’anàlisi de casos. Introduir aquesta metodologia ens obligarà a repensar l’ús que fem a l’aula del temps i el tipus de procés d’aprenentatge que proposem en termes del cicle d’aprenentatge i plantejar-nos introduir la flipped class-room per transferir determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i potenciar a l’aula els processos d’adquisició d’aprenentatge que encaminen a les habilitats d’ordre superior de la taxonomia de Bloom (per exemple, aplicar, anàlisi, síntesi i avaluació).

La innovació que es presenta té dos fases: la primera  desenvolupar-se durant el 2016-2017 i que busca per una banda, aprofundir per desenvolupar el mètode d’anàlisi de casos a l’aula en la matèria  que ens ocupa i en les esmentades assignatures i per altre, dissenyar un cas per a la situació de protecció i un  altre per a la situació de justícia adaptat a l’entorn docent de les assignatures esmentades, proposant objectius d’aprenentatge que impliquin la posada en pràctica dels coneixements per a resoldre el problema.

La innovació continuarà el curs 2017-2018 aplicant els casos dissenyats, valorant els resultats en termes d’aprenentatge i les millores que cal introduir i editant el material definitiu.

La finalitat de la innovació és aplicar els aprenentatges teòrics que els estudiants de les dues assignatures realitzen a situacions (casos) reals desenvolupant l’aprenentatge basat en problemes  (ABP) i introduir la flipped classroom per fomentar l’exploració, articulació i aplicació dels coneixements per assolir les competències i continguts exposats al pla docent d'una forma més eficient. Per això proposem:

  1. Guiar a l’alumnat amb materials didàctics i procediments metodològics en les diferents etapes de la resolució de casos aplicades a les situacions familiars i socials de vulnerabilitat, de desemparament de la infància i/o de justícia juvenil actuals.
  2. Incidir sobre el cicle de l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant l’ABP per afavorir l’adquisició d’habilitats superiors com ara la identificació de factors i/o indicadors, l’aplicació d’eines o protocols, l’anàlisi de la informació, la formulació d’hipòtesis i la valoració dels fets tenint present la perspectiva ecològica en tot el procés, així com, en la presa de decisions i disseny dels plans d’acció.
  3. Afavorir el contrastar idees, defensar-les i elaborar propostes de forma col·lectiva davant dels problemes que, en ocasions, no tenen una única solució donada la seva complexitat.
Codi del projecte: 
2016PID-UB/012