Facultat d'Educació

Lectura comentada dels clàssics de la pedagogia contemporània

Coordinació: 
Garcia Farrero, Jordi
Participants: 
Vilanou Torrano, Conrad
Participants: 
Vilafranca Manguán, Isabel
Participants: 
Carreño Aguilar, M. Antonia
Participants: 
Prats Gil, Enric
Participants: 
Esteruelas Teixidó, Albert
Participants: 
Cercós Raichs, Raquel
Participants: 
Rivas Guzman, Karine
Participants: 
Egea Andrés, Àlex
Participants: 
Marín Blanco, Ana
Facultat: 
Departament: 
Departament de Teoria i Història de l'Educació
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Amb la finalitat de què els estudiants estiguin en condicions d’entendre aquest món emparaulat que dona sentit a les idees pedagògiques, tot seguit presentem els objectius de la nostra proposta d'innovació docent que estan centrats clarament en la millora dels aprenentatges: 

-Potenciar el gust per la lectura i, en particular, el diàleg amb els textos pedagògics de primer ordre.

-Brindar l’oportunitat d’aproximar-se a la literatura pedagògica als estudiants de Pedagogia per mitjà d’una metodologia activa per l’aprenentatge i, al mateix moment, en un clima més tranquil que convidi a la reflexió.

-Treballar la comprensió dels textos tenint en compte el seu autor, època en què han estat escrites i tradició.

-Saber establir les claus interpretatives de cada text amb la intenció de poder portar a terme el corresponent exercici hermenèutic.

-Practicar diferents habilitats comunicatives per tal de poder expressar les idees treballades durant les sessions del seminari.

-Aprendre i exercir l’ofici de fer comentaris de textos pedagògics (introducció, anàlisi, comentari i conclusions).

-Elaborar una guia de lectures sobre els clàssics de la pedagogia contemporània per tal de consolidar aquesta nova situació relacionada amb l'aprenentatge de l'alumnat com a resultat de la innovació desenvolupada.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/011

GID-MAEFada

GID en Metodologies Actives per a la Formació del Professorat en Educació Física

1.- Dissenyar i implantar metodologies actives per a la implementació de sistemes innovadors d'aprenentatge i a l'avaluació dels continguts i les competències professionals clau en contextos de docència universitària presencial o no presencial (sincrònica o asincrònica) adreçats a la formació del professorat en EF.

2.- Fomentar la creació d'equips docents que coordinin el disseny, la implantació i l'avaluació de l'impacte de les metodologies actives en les assignatures de grau i màster adreçades a la formació del professorat en EF.

Coordinació: 
Francesc Buscà Donet
Membres del grup: 
Albert Batalla Flores
Teresa Lleixà Arribas
Marta Capllonch Bujosa
Teresa Godall Castell
Mercedes Ríos Hernández
Jordi Calvo Lajusticia
Gonzalo Flores Aguilar
Sergio Moneo Benítez
Helena Olsson
Anna Castells Molina
Martina Kieling Sebold
Judit Pla Roig
Sandra Gallardo Ramírez
Ingrid Lafuente Fons
Categoria: 
Grup Innovació Docent (GID)
Codi UB: 
GINDO-UB/163
Facultat: 

El pensament reflexiu i el desenvolupament competencial a l'educació superior

Coordinació: 
Sabariego Puig, Marta
Participants: 
Alba Ambròs i Pallarès, Rubén Anglès Regós, Ana Belén Cano Hila, Inés Massot Lafon, José Manuel Moral Ferrer, Mª Pau Sandin Esteban, Judith Vidal Chiribés, Antoni Ruiz Bueno, Víctor Abella García, Vanesa Ausín Villaverde, Roberto Cejas León, María José Chisvert-Tarazona, Vanesa Delgado Benito, Laia Encinar Prat, David Hortigüela Alcalá, Antoni Navío Gámez, Davinia Palomares Montero, Francisco J. Ramos Pardo, Carme Ruiz Bueno, Pablo Sánchez Antolín, Angelina Sánchez Martí, José Sánchez-Santamaría, Mª Dolores Soto González
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau d’Educació Social (UB)
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre en Educació Infantil (UB)
Ensenyament/s: 
Graus de Pedagogia i Educació Social (UAB)
Ensenyament/s: 
Grau de Pedagogia (UB)
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre en Educació Primària (UB)
Ensenyament/s: 
Màsters Oficials de la Facultat d'Educació (UB).
Ensenyament/s: 
Graus d’Educació Infantil i Primària. UVEG-Florida
Ensenyament/s: 
Grau d’Educació Social (UCLM)
Ensenyament/s: 
Grado de Maestro/a en Educación Primaria (UBU)
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

La proposta d'innovació que es presenta respon a una experiència interuniversitària centrada en l'ús de les metodologies des d’una perspectiva narrativa i (auto)biogràfica (Suárez, 2011) per fomentar el pensament reflexiuen el que s'aprèn, en el propi procés d'aprendre i en el desenvolupament competencial i professional (Alliaud y Suárez, 2011) de l’estudiantat a l'educació superior.

El portafolis, els diaris reflexius (Zabalza, 2004), les autobiografies en formació, els autoinformes i  els relats d’experiències d’aprenentatge són formes possibles de narrativa escrita que s'han mostrat efectives per ajudar a l’alumnat a indagar, reconstruir, documentar i comunicar el coneixement construït en la seva experiència d’aprenentatge, i alhora treballar elements claus de l’aprenentatge basat en competències (Villa i Poblete, 2007).

Amb aquest punt de partida, la finalitat de la innovació [1] és doble:

a) Oferir millores en la intervenció docent (validant i formalitzant dispositius i estructutant pautes d'actuació)  per al desenvolupament del pensament reflexiu amb la qualitat requerida i

b) Evidenciar els seus efectes sobre el procés d'aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l'alumnat.

Per aconseguir-ho destaquem dos elements claus que també aporten un doble valor a la proposta que es presenta :

- La mirada àmplia, incloent assignatures de graus diferents (Educació Social, Mestre d’Educació Infantil, Mestre d’Educació Primària i Pedagogia), d’etapes formatives diferents (formació de grau i formació de postgrau en un mòdul transversal als màsters oficials de la Facultat d’Educació de la UB) i de cinc universitats diferents: la UB, la UAB, la UVEG i Florida Universitària, la UCLM, i la UBU. Tant la trajectòria conjunta com la interdisciplinarietat del grup són una oportunitat interessant per aprofundir en l’anàlisi de les modalitats d’ensenyament-aprenentatge proposades i els processos d’aprenentatge que desenvolupa l’estudiantat.

- La projecció de futur. Sensibles al repte progressivament més rellevant del binomi internet-educació a les nostres universitats i les avantatges de l’estudi a distància que estan portant a una proliferació evident dels MOOC (Massive Online Open Course) arreu del món, la proposta també vol tenir en compte aquest mètode d’estudi per la renovació i validació d’una docència orientada a millorar els aprenentatges de l’estudiant i de qualitat en les modalitats semipresencials. L’emergència dels sistemes semipresencials amb el seu format de tutoria i la introducció de noves tecnologies com el correu electrònic, els fòrums, els nous formats d’interacció o els continguts multimèdia també suposen un nou escenari que cobra un relleu singular per a l’estudi i el treball autònom de l’estudiant universitari. Ens interessa analitzar-los en el marc de la proposta que es presenta.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

[1] Aquesta proposta d'innovació docent es presenta com a complement del projecte titulat "El pensament reflexiu: del disseny de la docència a la significació de l’aprenentatge", presentat i otorgat amb pressupost a la convocatòria del Programa de Recerca en Docència Universitària REDICE- 16 de 16 de març de 2016 (codi del projecte REDICE 16-1660). Tant la temporalització del REDICE-16 (conclou el 2 de desembre de 2017) com l'envergadura del projecte han motivat la sol.licitud d'aquesta proposta en el marc de la convocatòria de millora i innovació docent del PMID, amb ànims de poder sistematitzar la innovació pretesa fins a la finalització del curs 2017-2018 amb millors garanties de qualitat.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/028
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

Respecte al primer objectiu general, consistent en fomentar la tasca reflexiva sobre el procés de producció del coneixement, l’aprenentatge i el desenvolupament professional i competencial de l’alumnat, es preveuen els següents indicadors com a evidències dels resultats esperats en les assignatures implicades:

  • L'aprenentatge autònom i significatiu de l'alumnat: palès en la millora de les habilitats per reconstruir, donar significat i reflexionar sobre l'experiència d'aprenentatge i crear coneixement a partir d’aquesta autoreflexió.
  • El desenvolupament de les habilitats de Pensament d'Ordre Superior (Churches, 2007) necessàries pel desenvolupament professional: manifestat en la major capacitat per utilitzar i aplicar habilitats, analitzar i avaluar processos, resultats i conseqüències, i crear i innovar al llarg del procés d'aprenentatge.
  • La projecció social a l'educació superior: evidenciada en la capacitat de transferir i aplicar els coneixements adquirits als diversos àmbits professionals, institucionals, socials i educatius més significatius per l'alumnat.

En relació al segon objectiu, centrat en la validació dels dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu, el projecte pretén  sistematitzar l’experiència viscuda en cada assignatura respecte a la implementació de les noves estratègies d’aprenentatge i les seves possibilitats pedagògiques considerant pautes importants a tenir en compte com a indicadors de qualitat de la docència a desenvolupar:

  • La clarificació de l’objectiu final i l’estructura de les tasques dissenyades.
  • El temps, del procés i del ritme de construcció dels aprenentatges.
  • El valor del context (importància del suport emocional i afectiu).
  • El moment acadèmic: sense subestimar l’alumnat però essent conscients també de la diversitat, cal tenir present les seves estratègies d’aprenentatge i el nivell d’autonomia per l’aprenentatge. El projecte pot aportar pautes per fer propostes més adaptades a aquesta docència centrada a l’aprenentatge a Grau i Màster.
  • La importància del retorn, de la devolució i la mediació personal i grupal en el procés d’aprenentatge.

D’aquesta manera, l’eficàcia de la proposta també està supeditada al fet de poder transferir aquest coneixement a altres àrees de coneixement en forma de noves eines i recursos validats per la renovació d’una docència orientada a millorar els Aprenentatges, tant en la proposta curricular com en l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte en les diferents etapes formatives de l’educació superior.

Finalment, la proposta s’insereix en un marc de col·laboració i coordinació interuniversitari i, a la vegada, interdepartamental per la transferència de les pràctiques i les activitats d'ensenyament-aprenentatge dissenyades. Com a indicadors complementaris als anteriors es preveu l’expansió de les formes i bones pràctiques per la coordinació i gestió docent, exportant el model de la comunitat de pràctica pel treball cooperatiu i interdisciplinarientre docents i en xarxa entre diferents universitats.  ​

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Per obtenir les dades sobre els indicadors considerats pel primer objectiu (l’anàlisi de la potencialitat de l’enfocament reflexiu en la metodologia docent i l’impacte en la qualitat de l'aprenentatge dels estudiants) es recorrerà a dues fonts principals d'informació: el propi estudiantat i el professorat. A aquest efecte, i des del punt de vista metodològic, es preveu l’administració de 3 tècniques per obtenir la informació:

A) Un qüestionari d’aplicació presencial i on-line dirigit a tot l’alumnat de les assignatures per conèixer la seva opinió i valoració de l’impacte de les innovacions en la reflexivitat i el procés d’aprenentatge de l'alumnat . En aquests moments, s'està treballant ja en la seva elaboració procedint a la cerca bibliogràfica i revisió documental en profunditat sobre el pensament reflexiu (Romero, 2007; Pahn, 2008; González-Moreno, 2012; Fullana, J.; Pallisera, M. i Colomer, J., 2013) per l'elaboració de la taula d'especificacions i l'elaboració del sistema de categories per l'anàlisi del contingut.

B) Grups de discussió amb alumnes per aprofundir de manera qualitativa els aspectes relacionats amb els processos d’aprenentatge desenvolupats i obtenir també propostes de millora per l’activitat docent organitzada i estructurada a aquest efecte. Es farà una selecció intencional d’alumnes rellevants de cada assignatura.

C) El registre del relat del professorat i les actes de les sessions de treball conjunt presencial i via skype, així com de l’acta de la sessió plenària prevista en la tercera fase del projecte.

Per obtenir la informació sobre els indicadors establerts per validar els dispositiu elaborats (metodologies i eines) pel seu redisseny definitiu i la transferència a la Universitat es consideraran 2 tècniques prioritàries:

Registre del relat del professorat implicat a les actes de les sessions sessions de treball conjunt presencial i via skype, així com de l’acta de la sessió plenària prevista per reflexionar sobre els principals límits i reptes per a la implementació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge, l'intercanvi d'experiències i la revisió i debat per a la seva institucionalització a la universitat

Anàlisi documental de les produccions i narratives elaborades per l’alumnat, a partir de la selecció intencional de casos rellevants en cada assignatura.

Finalment, la validació de la proposta de comunitat de pràctica en xarxa també implicarà el registre de la sessió plenària en format seminari per valorar de manera qualitativa: les fortaleses del procés seguit, el desenvolupament professional dels seus membres i les possibilitats formatives del treball coordinat i interdisciplinari per transferir les bones pràctiques en d’altres contextos interessats en la gestió i coordinació del professorat per a la docència.

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

Aquesta informació es troba detallada a l'apartat anterior sobre el desenvolupament de la proposta d'innovació. Concretament, en la fase 3 del projecte es descriu el procediment previst per recollir les dades a través de les tècniques indicades.

Per tal de complementar-la amb més detalls, a l'arxiu denominat "cronograma"  adjuntem un quadre per mostrar les accions metodològiques i els responsables de cada tasca per l'obtenció de la informació sobre els indicadors analitzats, per any i trimestre d'execució.

 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
Grup d'innovació docent: 
MideMe

DHIGECSada

Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials

Promoure metodologies actives d’aprenentatge, estratègies d’avaluació diverses que contribueixin al canvi en la cultura educativa a l’àmbit de l’ensenyament de la didàctica de les ciències socials.

La nostra llarga experiència en formació docent ens condueix a definir unes línies d'acció molt específiques que deriven del marc general en el qual grup s'ha consolidat.

Coordinació: 
Prats Cuevas, Joaquim
Membres del grup: 
Elvira Barriga Ubed
Isidora Sáez Rosenkranz
Josué Molina Neira
Virginia Gámez Ceruelo
Ilaria Bellatti
Ann Elizabeth Wilson Daily
Concha Fuentes Moreno
Miquel Albert Tarragona
Lydia Sánchez Gómez
Sergio Villanueva Baselga
Carlos Aguilar Paredes
Categoria: 
Grup Innovació Docent (GID)
Codi UB: 
GINDO-UB/161
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de l'Educació Musical, de l'Educació Física i de l'Educació Visual i Plàstica

Innovant en la matèria d’acció socioeducativa en els estudis de pedagogia i d’educació social: la resolució de casos

Coordinació: 
Fuentes Pelaez, Nuria
Participants: 
Ainoa Mateos Inchaurrondo, Carme Panchón Iglesias, Héctor Telémaco Hernández Rocamora, Maria Isabel Mateo Goma, Jordi Bel Oliveras
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Educació social
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’educador social i el pedagog social són dues figures professionals que hi treballen en l’acció social i educativa, i que sovint o treballen en equips interdisciplinaris o en xarxa per lluitar contra l’exclusió social i afavorir la inclusió social fent servir eines socials i educatives.

L’exercici professional en aquest àmbit implica confrontar-se amb casos complexos i prendre decisions en el continu de l’acció que es duu a terme des d’un marc institucional. La necessitat de posar en pràctica el mètode de resolució de casos i reflexionar sobre les possibilitats d’aprenentatge que ofereix als nostres estudiants en la matèria que ens ocupa és un repte que hem d’assumir els docents en el marc de la formació acadèmica universitària.

En aquest sentit l’equip docent de les assignatures obligatòries “Acció Socioeducativa en situacions d’inclusió i exclusió social” i “Intervenció Educativa per a la Inclusió Social”, dels graus d’Educació Social i Pedagogia respectivament, ens fem eco d’aquest repte amb la finalitat de fer avançar la nostra tasca docent i innovar per aportar eficàcia i eficiència a l’aprenentatge de la matèria.

El que pretén la innovació docent és vincular la formació acadèmica dels nostres estudiants amb les experiències significatives del món professional social i educatiu per afavorir la inclusió de les persones i els grups mitjançant la metodologia d’anàlisi de casos. Introduir aquesta metodologia ens obligarà a repensar l’ús que fem a l’aula del temps i el tipus de procés d’aprenentatge que proposem en termes del cicle d’aprenentatge i plantejar-nos introduir la flipped class-room per transferir determinats processos d’aprenentatge fora de l’aula i potenciar a l’aula els processos d’adquisició d’aprenentatge que encaminen a les habilitats d’ordre superior de la taxonomia de Bloom (per exemple, aplicar, anàlisi, síntesi i avaluació).

La innovació que es presenta té dos fases: la primera  desenvolupar-se durant el 2016-2017 i que busca per una banda, aprofundir per desenvolupar el mètode d’anàlisi de casos a l’aula en la matèria  que ens ocupa i en les esmentades assignatures i per altre, dissenyar un cas per a la situació de protecció i un  altre per a la situació de justícia adaptat a l’entorn docent de les assignatures esmentades, proposant objectius d’aprenentatge que impliquin la posada en pràctica dels coneixements per a resoldre el problema.

La innovació continuarà el curs 2017-2018 aplicant els casos dissenyats, valorant els resultats en termes d’aprenentatge i les millores que cal introduir i editant el material definitiu.

La finalitat de la innovació és aplicar els aprenentatges teòrics que els estudiants de les dues assignatures realitzen a situacions (casos) reals desenvolupant l’aprenentatge basat en problemes  (ABP) i introduir la flipped classroom per fomentar l’exploració, articulació i aplicació dels coneixements per assolir les competències i continguts exposats al pla docent d'una forma més eficient. Per això proposem:

  1. Guiar a l’alumnat amb materials didàctics i procediments metodològics en les diferents etapes de la resolució de casos aplicades a les situacions familiars i socials de vulnerabilitat, de desemparament de la infància i/o de justícia juvenil actuals.
  2. Incidir sobre el cicle de l’aprenentatge de l’alumnat mitjançant l’ABP per afavorir l’adquisició d’habilitats superiors com ara la identificació de factors i/o indicadors, l’aplicació d’eines o protocols, l’anàlisi de la informació, la formulació d’hipòtesis i la valoració dels fets tenint present la perspectiva ecològica en tot el procés, així com, en la presa de decisions i disseny dels plans d’acció.
  3. Afavorir el contrastar idees, defensar-les i elaborar propostes de forma col·lectiva davant dels problemes que, en ocasions, no tenen una única solució donada la seva complexitat.
Codi del projecte: 
2016PID-UB/012

Formació dels Professionals de la Sociologia basada en Recerca i Impacte Social

Coordinació: 
Aubert Simon, Adriana
Participants: 
Ramon Flecha Garcia, Esther Oliver Pérez, Lídia Puigvert Mallart, Marta Soler Gallart, Lena de Botton Fernández, Tinka Schubert, Nataly Buslón Valdez, Maria del Mar Ramis Salas (UAB), Aitor Gómez González (URV), Tatiana Santos Pitanga (UdG), Elena Duque Sánchez (UdG)
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Primària
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Infantil
Ensenyament/s: 
Grau d'Administració i Direcció d'Empreses
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Social
Ensenyament/s: 
Grau de Treball Social
Ensenyament/s: 
Grau de Sociologia
Ensenyament/s: 
Grau de Comunicació Audiovisual
Ensenyament/s: 
Grau en Criminologia
Ensenyament/s: 
Màster de Sociologia: Transformacions Socials i Innovació
Ensenyament/s: 
Màster Universitari de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Objectiu general: Fomentar en els futurs i futures professionals de sociologia, la capacitat d’actualitzar-se i estar al dia en les actuacions d’èxit i amb impacte social en el seu camp d’intervenció.

  • Objectiu específic 1: Implementar en assignatures de diferents ensenyaments activitats, pràctiques, i estudis de cas que aportin les fonts pròpies de la Comunitat Científica Internacional (revistes JCR, principals bases de dades, programes de recerca més rellevants com Horizon 2020), actuacions d’èxit i recerques amb impacte social.
  • Objectiu específic 2: Elaborar materials docents per aquestes pràctiques i millorar-los fruit de la valoració de les mateixes.
  • Objectiu específic 3:Posar a disposició de tot el professorat de sociologia les informacions i materials pertinents
  • Objectiu específic 4:Oferir suport i/o assessorament a professorat interessat en introduir aquestes fonts en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat.
  • Objectiu específic 5:Fomentar els convenis i col·laboracions amb universitats catalanes, estatals i internacionals. 
Codi del projecte: 
2015PID-UB/T04
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

1.1. Nombre d’assignatures que han implementat les activitats d’aprenentatge en cada quadrimestre.
1.2. Nombre de pràctiques / estudis de cas / altres activitats que s’han implementat.
1.3. Increment de les assignatures on s’han implementat activitats d’aprenentatge

2.1. Nombre de materials docents elaborats
2.2. Nombre de materials docents millorats

3.1. Elaboració d’un wordpress
3.2. Accessibilitat del wordpress i dels materials

4.1. Demandes de suport / assessorament
4.2. Nombre de sessions de suport i/o assessorament

5.1. Convenis i col·laboracions amb universitats catalanes,
5.2. Convenis i col·laboracions amb universitats estatals
5.3. Convenis i col·laboracions amb universitats internacionals

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 
  • Registre de les activitats dutes a terme, incloent materials
  • Qüestionaris d’avaluació i valoració de l’alumnat
  • Grups de discussió en reunions per part del professorat implicat
Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 
  • Les activitats es registraran l llarg del desenvolupament del projecte. Ho farà la professora responsable, i compartirà amb l’equip les informacions recollides per a contrastar-ho.
  • En les assignatures on s’hagin aplicat activitats, es realitzarà una petita enquesta de valoració del sentit i forma d’implementació de les mateixes. S’està valorant si es fa presencialment o a través del campus.
  • En les reunions de l’equip, es durà a terme un grup de discussió. 

 

Aquest projecte parteix de la necessitat de fomentar en els futurs professionals de sociologia, la capacitat d’actualitzar-se i estar al dia en les actuacions d’èxit i amb impacte social en el seu camp d’intervenció.

Intercomunitats d'aprenentatge de llengües: el desenvolupament de la competència comunicativa més enllà del grup classe

Coordinació: 
Pujola Font, Joan Tomas
Participants: 
Vicenta Gonzalez Argüello, Rosa Sayos Santigosa, Elisabet Costa Gimenez, M. Nuria Sanchez Quintana, Ainhoa Antunez Piedra, Miguel Mateo Ruiz, M.Del Carmen Ferriz Martinez, Natalia Fullana Rivera, Agnes Rius Escude, Maria Dolors Font Rotches, Gloria Bordons De Porrata-Doria, Raul Espartaco Alfonso Lozano, Francina Torras Compte, Jaume Batlle Rodriguez, Vanesa Gemma Toquero Ramos, Maria Del Mar Suarez Vilagran, Begoña Montmany Molina
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau de Mestre d’Educació Primària

Ensenyament/s: 
Grau de Mestre d’Educació Infantil

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Descripció:

Limitar les actuacions d'ensenyament-aprenentatge a l'espai físic de l'aula és una cosa que deixa de tenir sentit des del moment en què tots disposem d'espais virtuals d'aprenentatge, ja siguin institucionals i d'ús tancat (Moodle, Mahara, Mydocumenta, Wix, etc .) o de tipus obert i social (Facebook, Instagram, Twitter, Whatsapp, etc.). És per això que s'ha de prendre consciència de l'ús que els futurs mestres fan de les xarxes socials i del pes que aquestes xarxes tenen en el nostre món, per crear espais en els quals ampliar la comunicació, la participació i la col·laboració entre els estudiants amb la finalitat de promoure noves situacions que propiciïn l'aprenentatge.

Els nous espais de comunicació afavoreixen la trobada entre individus que tenen uns objectius comuns i que a través de la interacció poden desenvolupar activitats conjuntes de forma col·laborativa per aconseguir aquests objectius. Així, els nostres alumnes no tenen per què limitar-se a la interacció entre els companys del seu mateix grup-classe per poder dur a terme activitats d'aprenentatge que els ajudin en la seva formació. Aquesta forma de procedir, de buscar i agrupar-se segons interessos de formació comuns, es dóna de manera natural i es concreta en el que es coneix com a comunitats d'aprenentatge.

Si entenem que una comunitat d'aprenentatge és “aquella agrupació de persones que s’organitza per construir un projecte educatiu i cultural propi i involucrar-s’hi, i que aprèn a través del treball cooperatiu i solidari; és a dir, a través d’un model de formació més obert, participatiu i flexible que els models més tradicionals. O, dit d’una forma més senzilla, és aquell grup de persones que aprèn conjuntament, utilitzant eines comunes en un mateix entorn. (Traduït de Gairín 2006, p. 44), és important que els nostres alumnes coneguin i explorin les possibilitats que una comunitat d'aprenentatge els pot aportar en el desenvolupament de la seva autonomia i en l’adquisició de la competència d'aprendre a aprendre,

Objectius:

En l’actual projecte ens proposem:

  • impulsar la interacció entre alumnes de diversos grups d’una assignatura, a partir de la creació d’equips de treball amb interessos i necessitats de formació comunes;
  • desenvolupar  la competència comunicativa en català, castellà i anglès dels estudiants mitjançant la realització d’activitats col·laboratives que van més enllà del grup classe;
  • crear comunitats d'aprenentatge que ofereixen a l’estudiant espais on pugui interactuar amb els companys i posar en pràctica les seves habilitats comunicatives;
  • desvetllar en els estudiants una actitud favorable a treballar col·laborativament com a estratègia per millorar el seu aprenentatge i avançar cap a l’autonomia;
  • propiciar el desenvolupament de la competència plurilingüe a través de la implementació d’activitats col·laboratives que maximitzin els aspectes comuns i diferencials entre les diverses llengües;
  • fomentar el desenvolupament de la competència comunicativa digital mitjançant pràctiques que incorporin l’ús del portafolis electrònic, de dispositius mòbils i de les xarxes socials.
Codi del projecte: 
2015PID-UB/050
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

El projecte ha de servir per aconseguir que els estudiants dels graus de Mestre d’Educació Infantil i Mestre d’Educació Primària s’organitzin en comunitats d’aprenentatge per desenvolupar, a través del treball col·laboratiu i la interacció entre ells, la competència plurilingüe; és a dir, el desplegament de les habilitats lingüístiques en llengua catalana, castellana i anglesa.

Igualment, l’ús del portafolis electrònic ha de facilitar a l’estudiant la reflexió sobre l’aprenentatge portat a terme i afavorir la seva autonomia com a aprenent, així com el desenvolupament de la seva competència digital a partir del treball dels dispositius mòbils

Es preveu mesurar l'assoliment dels objectius previstos mitjançant els següents indicadors:

  • Impacte que les activitats col·laboratives inter i intra llengües dissenyades en les diferents assignatures han tingut en el procés d’aprenentatge dels estudiants.
  • Satisfacció d’estudiants i professors sobre les experiències de treball en comunitats d’aprenentatge.
  • Increment de la capacitat de reflexió sobre el procés d’aprenentatge que condueix cap a l’autonomia de l’aprenent
  • Efectes que l’ús del portafolis electrònic i dels dispositus mòbils han tingut en el desenvolupament de la competència digital.
Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Les evidències que mostraran l’assoliment dels objectius que el projecte pretén estan contingudes en els següents instruments:

  • Qüestionari de satisfacció d'estudiants sobre les experiències de treball en les comunitats d’aprenentatge
  • Qüestionari de satisfacció del professorat sobre l’experència d’innovació portada a terme
  • Index de rendiment de les assignatures implicades en la innovació
  • Reflexions extretes dels portafolis dels estudiants sobre els processos realitzats en les activitats col·laboratives en les corresponents comunitats d'aprenentatge
  • Informe col·lectiu que expliqui el procés dut a terme en el grup de treball, en el qual es plasmin les incidències que s’hagin pogut produir, les negociacions portades a terme i les solucions que s’han adoptat.
Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

Les dades es recolliran en les evidències esmentades anteriorment durant el procés d’implementació indicat en el cronograma:

Els qüestionaris, tant dels alumnes com dels professors, es passaran al final dels semestres en què estan programades les assignatures que participen en aquest projecte d’innovació;

Els informes col·lectius, les mostres de les produccions dels estudiants i les seves reflexions sobre el procés d’aprenentatge es recolliran digitalment en els portafolis elaborats en les plataformes digitals usades (Mahara, MyDocumenta, Wix)

 

Grup d'innovació docent: 
DIDAL_UB

Optimització de l’ús que fa l’alumnat del campus virtual Moodle

Coordinació: 
Puigcerver Olivan, Manuel
Participants: 
María Paloma García Wehrle, Maria Cristina Sanz López, Josep Castelló Escandell, Hortènsia Duran Gilabert, Miquel Colomer Busquets, Albert Caminal De Mingo, Francisco Javier Íñiguez Porras, Noëlle Fabre Mitjans
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica
Ensenyament/s: 
Mestre d’Educació Primària
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

La finalitat del projecte que es proposa, i que es pot considerar una continuació natural del que es va iniciar a la convocatòria PID-2012 (“Anàlisi descriptiva de l’ús que fan del campus virtual Moodle els alumnes del grau de Mestre. Implicacions docents”)  és la de revertir una situació poc desitjable que el nostre grup d’innovació docent ha detectat en relació a l’ús que fa l’alumnat del campus virtual Moodle, i que consisteix en que un percentatge significatiu de les accions que es realitzen dins d’aquest campus són improductives des del punt de vista docent (veure l’apartat 5 per a més detalls).

Per tal de millorar aquesta situació educativa, pretenem analitzar si un canvi en l’estructura del campus virtual Moodle suposa també una millora docent. Estudis previs del grup suggereixen que les eines “Glossari” i “Qüestionari” es poden configurar com a accions fonamentals en l’autoregulació de l’aprenentatge de l’alumne i de treball cooperatiu en condicions d’avaluació continuada i durant els diferents períodes del curs de l’assignatura.

En aquest sentit, el projecte de millora docent planteja realitzar una comparació entre un grup-classe amb un disseny Moodle que inclogui l’oferta de “Glossaris” i “Qüestionaris” i un grup de control on el disseny sigui equivalent amb l’excepció d’aquests dos recursos, contrastant els percentatges d’ús de les tres categories formatives anteriorment definides pel nostre grup (obligatòries, fonamentals i accessòries). Per a tal fi, s’analitzaran les accions de l’assignatura “Didàctica de la matèria l’energia i la interacció” (grau de Mestre d’Educació Primària) que realitzen els alumnes al treballar amb el Moodle, mitjançant els registres que queden emmagatzemats als servidors del Campus Virtual de la U.B. Per fer això, es relativitzaran el nombre d’entrades en base al nombre d’alumnes i de l’oferta de material didàctic penjat pel professor per poder veure les proporcions d’accions corresponents a cadascuna de les tres categories. A partir d’aquest punt, s’analitzarà també si hi ha una relació estadísticament significativa entre l’activitat de l’alumnat en quan a l’ús de glossaris i qüestionaris i les qualificacions obtingudes al procés d’avaluació de l’ assignatura objecte del present estudi.

A partir d’aquest coneixement sobre cóm utilitza l’alumnat aquestes eines fonamentals de l’aula virtual, molt probablement es visualitzaran els beneficis en l’aprenentatge dels estudiants en funció de si el disseny del Campus Virtual tendeix a ser un repositori d’informació (fet força habitual) o si, pel contrari, tendeix a ser una estructura més interactiva, col·laborativa i constructivista.  

El projecte es desenvoluparà dins del grau de Mestre d’Educació Primària (EP), concretament a l’assignatura de la “Didàctica de la matèria, l’energia i la interacció” (EP). Inicialment, es planteja realitzar l’anàlisi a dos grups d’alumnes, un amb les eines font de l’estudi (“Glossaris” i “Qüestionaris”) i un de control, sense aquestes eines.

Les accions concretes a realitzar al 2016 són:

Recollir i depurar els registres automàtics de Moodle a l’assignatura abans esmentada, per tal d’analitzar l’ús que fa l’alumnat d’aquesta aula virtual, categoritzant les seves accions en obligatòries, fonamentals i accessòries.

Analitzar el comportament de l’alumnat davant les eines fonamentals dels glossaris i els qüestionaris. En aquest sentit es pot visualitzar en quin moment al llarg del curs fan servir aquestes eines i com les fan servir. Per exemple fent entrades de definicions al glossari o senzillament visualitzant-les com a eina de consulta.

Comparar estadísticament el comportament de l’alumnat en un disseny del Moodle amb eines de treball cooperatiu i d’autoregulació dels aprenentatges com són els glossaris i qüestionaris, amb un que tendeix a ser un simple repositori d’informació.

Analitzar les impressions de l’alumnat vers aquests dos estils de disseny de Moodle amb escales de Likert.

Proposar al cos de professors universitaris noves estratègies docents per tal de potenciar que l’alumnat realitzi accions fonamentals amb més freqüència, i validar estadísticament aquestes estratègies.

Analitzar si hi ha una relació entre els usos d’aquestes dues eines fonamentals  i el  rendiment acadèmic de l’alumnat.

Finalment, es preveu fer difusió dels resultats del projecte a diferents congressos i fòrums de recerca educativa i d’ensenyament de les ciències experimentals.

Codi del projecte: 
2015PID-UB/049
Grup d'innovació docent: 
GIDDCE

Estratègies narratives per afavorir l'aprenentatge del pensament complex

Coordinació: 
Sangrà Boladeres, Antoni
Participants: 
Silvia Iannitelli Muscolo, Elisabet Tejero Gil, Toni López Rodríguez, Rosa Maria Alemany Monleon, Paula Duran Monfort, Núria Cabero Olaya
Facultat: 
Departament: 
Departament de Treball Social i Serveis Socials
Ensenyament/s: 
Treball Social
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

- Potenciar que l’estudiant redescobreixi les possibilitats biogràfiques que posseeix per pensar i compenetrar-se amb la idea de complexitat, a partir d’una mirada transversal i multidimensional de la seva realitat personal i professional.

- Permetre que l’estudiant reconegui a través de la seva pròpia autobiografia com ha anat incorporant i transformant el coneixement.

Codi del projecte: 
2015PID-UB/046
Grup d'innovació docent: 
Trans@net

TEXTUALITATS MULTIMODALS I XARXES 2.0: L'ELABORACIÓ DE PROJECTES PER A L'EDUCACIÓ LITERÀRIA DEL PROFESSORAT EN FORMACIÓ

Coordinació: 
Contreras Barcelo, Elisabet
Participants: 
Carme Arbonés Solà, Isabel Civera López, Mireia Pérez Peitx, Margarida Prats Ripoll, Joan Marc Ramos Sabaté, Enric Falguera García, Empar Devís Herranz
Facultat: 
Departament: 
Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura
Ensenyament/s: 
Mestre d'Educació Infantil
Ensenyament/s: 
Mestre d'Educació Primària
Ensenyament/s: 
Mestre d'Educació Infantil i Primària
Ensenyament/s: 
Màster en Recerca de la Didàctica de la Llengua i la Literatura
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Dirigir la tasca docent a orientar el professorat en formació inicial per a l'elaboració i aplicació de suports 2.0 amb la finalitat de generar diferents instruments (rutes literàries i booktràilers), com a recursos d'aula centrats a treballar les diferents textualitats multimodals, per tal de desenvolupar competències transversals com la comunicativa (recepció i producció), la d'aprendre a aprendre i la digital; i específiques, com la literària i la multimodal. Aquestes competències es podran desenvolupar a través de procediments constructius de cerca, de cooperació i d'activitat col·laborativa, en un procés de tractament de la informació per a la construcció de coneixements d'educació literària.

A partir d'aquests objectius ens proposem els següents objectius específics i d'innovació docent:

1. Proposar a l'alumnat l'elaboració d'un projecte didàctic, de manera que s'apliquin diferents instruments 2.0 com a recursos didàctics per potenciar l'educació literària en relació a diferents tipus de textualitats.

2. Implicar professorat i alumnat com a agents actius en : a) l'aplicació i l'observació qualitativa de les innovacions metodològiques; b) la verificació de la millora de l'educació literària gràcies al potencial formatiu que reporten els recursos 2.0 i els processos cooperatius de recepció crítica; c) l'avaluació a través d'un sistema de coavaluació entre alumnat i professor.

3. Integrar processos de comunicació multimodal mitjançant les diferents tasques que conduiran a l'elaboració d'un projecte de coneixement literari i global.

4. Orientar l'alumnat en el disseny de propostes didàctiques que permetin l'aprenentatge multidisciplinar, que ofereixin un ampli ventall educatiu, propiciant la participació col·laborativa per a l'aprenentatge, a través de les tecnologies.

A partir dels objectius del projecte ens plantegem dues qüestions inicials:

1. En quins aspectes les e-literacies i els recursos 2.0 amplien i ajuden a desenvolupar competències específiques (literària i multimodal) de l'àrea de llengua i literatura?

2. Com incideixen la interacció i la connectivitat en la integració de diverses competències transversals (comunicativa, d'aprendre a aprendre i digital) en la millora de l'educació literària i la formació lectora de l'alumnat?

Codi del projecte: 
2015PID-UB/028
Grup d'innovació docent: 
GIDC_DLL