Facultat de Filologia

Aplicació de millores en la metodologia d’estudi dels alumnes de primer curs del grau d’Estudis Literaris a través del treball col·laboratiu

Coordinació: 
Escudero Prieto, Victor
Participants: 
Paula Juanpere Dunyo
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau d'Estudis Literaris
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

El projecte proposa un treball col•laboratiu entre docents i estudiants del primer curs del grau d’Estudis Literaris (TG1011) amb l’objectiu d’oferir eines per afrontar diversos tipus de exercicis i aplicar mesures orientades a la millora de la tasca dels estudiants. El projecte es desenvoluparà durant el segon quadrimestre del curs 2016/17 (febrer-juny) a les assignatures Història de les idees estètiques i Corrents literaris i artístics a Occident, tot i que es podria ampliar a més assignatures en cursos posteriors.

El procediment per assolir els objectius consistirà en la creació d’un grup de treball format per dos docents i sis estudiants, que haurà d'analitzar els hàbits i competències d’estudi, reflexionar sobre les formes del treball acadèmic i proposar millores concretes. Aquest grup tindrà dues funcions: en primer lloc, farà d’enllaç bidireccional amb la resta d’estudiants de les assignatures implicades a l’hora d’analitzar com afronten el canvi d’hàbits i competències que suposa el treball universitari, i quines són les principals problemàtiques al voltant del treball sobre les assignatures; en segon lloc, el grup de treball permetrà fer un seguiment personalitzat de com els sis estudiants que el formen van completant els exercicis derivats de l’avaluació continuada de les dues assignatures, de manera que es puguin posar en pràctica les propostes de millora que es vagin incorporant al llarg del quadrimestre.

El treball dels docents amb el grup de treball consistirà en diverses trobades formals i informals al llarg del quadrimestre. Es plantejaran trobades entre docents i estudiants per analitzar la informació recopilada, la valoració de mesures de millora i el seguiment de treball individualitzat sobre les assignatures; també es promouran trobades entre estudiants (sense la presència de docents) per, d’una banda, detectar i diagnosticar els principals problemes i dificultats ens els hàbits d’estudi, i de l’altra, compartir les propostes de millora que es plantegin a mesura que es desenvolupa el projecte.

La metodologia que aplicarà el projecte serà teòrico-pràctica, és a dir, partirà de la descripció de dificultats pràctiques dels estudiants, que permetran reflexionar críticament sobre les qüestions teòriques implicades, cosa que facilitarà trobar mesures de millora, que s’aplicaran al treball dels estudiants sobre les dues assignatures. Amb l’objectiu de recollir al màxim de perspectives possibles, els estudiants que participaran al grup de treball seran representatius dels diversos perfils presents al grau d’Estudis Literaris: quatre estudiants de primer accés universitari, un estudiant de la Universitat de l’Experiència i un estudiant provinent d’altres estudis universitaris.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/018

-    Millora del treball de l’estudiant: anàlisi dels relats de les assignatures implicades (programa, avaluació, instruccions dels docents); ús de fonts i recursos generals; tipus de textos, discursos i materials de suport disponibles; construcció i estructura dels treballs escrits; aplicació de millores en els exercicis proposats per les assignatures; especificitats dels exercicis de comunicació oral; etc.

Linies d'innovació: 

Aprendre ensenyant i ensenyant a aprendre la pronúncia del català: una proposta d’Aprenentatge Servei i de tutorització entre iguals en estudiants anglòfons i estudiants del grau de Filologia catalana de la UB

Coordinació: 
Carrera Sabate, Josefina
Participants: 
Claudia Pons Mallolana, Ma. Fernandez Planas, Paolo Roseano, Jesús Bach Marquès, Mar Mir Campillo, Roser Güell Isern
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Filologia catalana
Ensenyament/s: 
Serveis LIngüístics UB
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

La proposta que es vol desenvolupar en aquest projecte és triple: 1) la creació d’uns recursos per completar el web Guies de pronunciació del català (aquest cop, destinat a parlants anglesos) mitjançant l’aplicació dels principis de la recerca responsable per tal que, a partir dels problemes amb què es troba una comunitat anglòfona d’estudiants que arriben a Catalunya, es puguin extreure eines i estratègies perquè qualsevol grup d’anglòfons pugui aprendre a pronunciar el català d’una manera sistemàtica, amena i fàcil; 2) el seguiment de la metodologia tutories entre iguals dins d’un entorn d’aprenentatge servei que permeti que els futurs filòlegs puguin iniciar-se en el món laboral mitjançant l’ensenyament de la pronúncia del català a estrangers anglòfons, que els permetrà, en un futur proper, inserir-se laboralment en una societat multilingüe; i 3) la comprovació de l’impacte dels resultats d’aquesta activitat d’aprenentatge servei mitjançant un estudi de la producció i percepció dels anglòfons que han seguit les tutories entre iguals.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/022
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 

3) Avaluació dels resultats:

3.1. Assoliment dels objectius plantejats

3.2. Nombre d'usuaris que han millorat la seva pronunciació respecte a la situació inicial: es preveu una entrevista al final del procés per tal de valorar la pronunciació dels anglòfons.

3.3. Grau d’adaptació de l'acció d'innovació docent a les necessitats detectades en l'avaluació inicial: les entrevistes finals permetran poder observar aquest grau d'adaptació 

 A.1. Hipòtesis

Grup d'innovació docent: 
FONCAT

Recerca efectiva i expressió oral i escrita a l'assignatura "Poesia Britànica"

Coordinació: 
Cornelis, M. Renes
Participants: 
Phillips Mockford, William Charles, Cristina Arbuès Caballè
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Estudis Anglesos
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L'actuació que es vol dur a terme consisteix en reestructurar el procès de recerca, dins del límits establerts de l´actual pla docent (PD) vigent, amb la finalitat de millorar l'avaluació continuada i formativa tan oral com escrita, tot fent conscients a l’alumnat de les seves fortalezes i mancances dins d´aquests àmbits. Es preten:

(1) millorar l´actuació de l´estudiant en l´àmbits oral i escrit, més enllà de les pràctiques de millora que ja hi estàn implantades;

(2) avançar en la implementació d'estratègies d'aula invertida, autoavaluació i ensenyament/aprenentatge reflexiu que ja s´hi apliquen;

(3) fomentar les tècniques de recerca;

(4) suprimir totalment els exàmens de format traditional i poc rellevant al mig i final de trimestre en el marc de l'assignatura "Poesia Britànica¨, obligatòria de 3r del Grau de Llengües Modernes i d'Estudis Anglesos.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/021

Es tracta de conectar tots aquests fils al punt anterior i presentar una metodologia d´avaluació continua i formativa equilibrada, cohesionada i coherent, en que totes les parts interconecten i es retroalimenten, i s´eliminen o canvien les incoherències i parts innecessàries.

Grup d'innovació docent: 
INDAGAnglès

Identificació dels factors que incideixen en l'abandonament dels estudiants de la Facultat de Filologia

Coordinació: 
Perea Sabater, Maria Pilar
Facultat: 
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Després de més de vuit anys elaborant els informes de seguiment dels diferents graus de Filologia, l'equip de coordinació d'Estudis ha detectat que un dels problemes recurrents és el que té a veure amb l'elevat índex d'abandonament d'estudiants, que es produeix sobretot en els primers cursos dels diferents graus de la Facultat.

En els darrers seguiments es va considerar com a proposta de millora l'estudi detallat de les causes que intervenen en l'abandonament dels estudiants. Amb aquesta finalitat ens proposem de fer un estudi aprofundit per identificar les motivacions d'aquest abandonament, tenint en compte que podrien variar segons l'ensenyament i el curs.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/017

1. Obtenir informació d'experiències prèvies, com ara el treball desenvolupat pel Grup de Recerca i d'Innovació Docent en Organització d'Empreses (GROE) de la Universitat de Barcelona, entre altres.

Disseny i renovació del material docent de les assignatures de textos de primer i segon curs de lʹàrea de filologia llatina del grau de filologia clàssica

Coordinació: 
Borrel Vidal, Esperança
Participants: 
Mercè Puig Rguez.-Escalona, Lambert Ferreres Pérez, Jordi Avilés Zapater, Pere Enric Barreda Edo
Facultat: 
Departament: 
Departament de Filologia Llatina
Ensenyament/s: 
Filologia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
  • Incentivar lʹaprenentatge autònom mitjançant lʹaccés a materials docents elaborats amb aquest objectiu.
  • Millorar els materials docents per tal de facilitar lʹavaluació formativa.
  • Fornir eines que permetin posar en marxa lʹautoavaluació com a part integrant delʹavaluació formativa iacreditativa.
  • Afavorir que els estudiants sʹacullin a lʹavaluació continuada i desestimin, per tant,lʹavaluació única per alʹacreditació acadèmica.

Objectius específics

a) Potenciar el treball personal.
b) Millorar el domini de la llengua llatina clàssica amb la consolidació dels coneixements teòrics i pràctics de morfologia i sintaxi llatines.
c) Aconseguir lʹassoliment del lèxic bàsic de la llengua llatina (1000 paraules aprox.).
d) Afavorir que els estudiants desevolupin les habilitats necessàries per a la lectura en veu alta, lʹanàlisi gramatical i la comprensió de textos llatins en prosa.
e) Oferir els recursos idonis per assolir les estratègies i els mètodes de lʹanàlisi lingüística i millorar‐ne la capacitat.

Codi del projecte: 
2014PID-UB/078
Linies d'innovació: 

Materials audiovisuals en el context educatiu

Coordinació: 
Casulleras Closa, Josep
Participants: 
Miquel Forcada Nogues, Gerard Horta Calleja, Celeste Muñoz Martínez, Berezi Elorrieta Sanz, Roser Rodríguez Carreras
Facultat: 
Departament: 
Departament de Filologia Semítica
Ensenyament/s: 
Grau d'Estudis Àrabs i Hebreus
Ensenyament/s: 
Màster interuniversitari en Història de la Ciència (UB-UAB)
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L'exploració i el treball amb materials audiovisuals motiven i estimulen l'interès de l'alumnat pels continguts que tracten, faciliten l'aprenentatge a través dels sentits de la vista i l'oïda i incorporaren noves habilitats i coneixements vinculats al seu àmbit acadèmic. A banda d'això, aporten a l'alumnat el coneixement directe de la percepció que la societat té dels continguts del seu àmbit acadèmic, una qüestió que sovint no es contempla prou en els ensenyaments tradicionals, de manera que universitats i societat avancen per camins diferents. En aquest sentit, la incorporació de materials audiovisuals als ensenyaments, permetrà a l'alumnat:

- mantenir contacte directe amb la divulgació que es fa amb mitjans audiovisuals de la matèria objecte d'estudi més enllà del món acadèmic;

- prendre consciència de l'interès que tenen els continguts del seu aprenentatge per un públic general;

- millorar la capacitat de transmetre coneixements a través dels models de comunicació que s'utilitzen en el seu àmbit d'expertesa;

- cultivar l'esperit crític a través de l'anàlisi dels materials audiovisuals existents de lliure accés, dels quals podrà valorar-ne la qualitat;

- avaluar i consolidar els propis coneixements, contrastant-los amb els continguts que, sobre la seva especialitat, es difonen al públic general;

- acumular de manera dinàmica l'experiència resultant del treball amb materials audiovisuals de successives promocions d'estudiants en cursos diferents;

- adquirir l'habilitat de comprendre i utilitzar materials elaborats en anglès com a llengua de comunicació internacional.

Codi del projecte: 
2015PID-UB/T07

Proposta de creació d’un nou Grau d’Escriptura i Creació Literària

Coordinació: 
Montetes-Mairal Laburta, Noemi
Participants: 
Joan Santanach Suñol, Gemma Marquez Fernandez, Anna Villalonga Fernández, Blanca Ripoll Sintes
Facultat: 
Departament: 
Departament de Filologia Catalana
Departament: 
Departament de Filologia Hispànica
Ensenyament/s: 
Filologia Hispànica
Ensenyament/s: 
Filologia Catalana
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Al llarg d’aquests mesos —d’octubre de 2015 a setembre de 2016­—, la nostra tasca —meva i del meu equip de col·laboradors—, ha consistit, està consistint i consistirà en el següent:

- Dissenyar el pla docent del Grau (incloent-hi objectius, sortides professionals, metodologia docent, plans d’acció tutorial, estructura acadèmica del grau, competències, plans docents de totes i cadascuna de les assignatures...)

- Demostrar la viabilitat del Grau. Ens vam plantejar que el primer era convèncer el Vicerectorat de Política Acadèmica, en la persona del vicerector, el Dr. Gaspar Rosselló, que el nostre era un projecte amb moltes possibilitats d’èxit. No sols per l’elevada demanda existent per aquesta mena d’estudis, com demostra l’alt nombre d’inscrits a les acadèmies d’escriptura creativa que hi ha arreu, sinó pel convenciment que tenim que l’interès pels estudis de creació literària es multiplicaria (potser, fins i tot, superant les places disponibles) si es poguessin oferir com a grau universitari, i més si es fes sota l’empara de la universitat més important i prestigiosa de Catalunya i de l’Estat espanyol, com és la UB.

Però era imprescindible poder-ho provar. I per això, al llarg d’aquest primer quadrimestre —de setembre de 2015 a gener de 2016—ens hem dedicat a elaborari distribuir enquestesentre l’alumnat de segon de batxillerat (Humanístic i Artístic) de diversos centres, de Barcelona ciutat i comarques, públics i concertats, on se’ls demanava pel seu interès en un possible nou Grau d’Escriptura i Creació Literària, sol o com a doble titulació (amb graus de la Facultat de Filologia o bé d’altres carreres de Lletres). La disposició general ha estat molt positiva; de fet, gairebé la meitat de l’alumnat enquestat ha mostrat interès a matricular-se al grau, sol o com a doble titulació. Per això quan, després de treballar-hi durant el primer quadrimestre, vam presentar els resultats al Dr. Rosselló, la seva resposta va ser molt positiva: ens va indicar que podíem comptar amb tot el seu suport. De manera que només ens cal aconseguir el vistiplau de la Junta de la Facultat per continuar impulsant el nostre projecte.

Per tant, ara per ara estem esperant l’autorització de la Junta —la propera reunió on es debatrà aquest tema serà al llarg d’aquest mes— per poder continuar endavant. Tan bon punt aconseguim el SÍ de la Junta, els següents passos consistiran a:

- Preparar el grau per presentar-lo a l’AQU perquè ens el validi, amb la intenció que pugui començar a funcionar el curs 2017-2018.

- Després d’haver dut a terme el disseny curricular i docent del grau, caldrà pensar en quin professorat (dels diversos departaments, però també personal extern, especialment escriptors) hem d’encarregar-li la tasca docent.

- Dur a terme aspectes aparentment més secundaris, però que de cara a la projecció del grau resulten imprescindibles —especialment pel caràcter internacional, multidisciplinari i vinculat a les noves tecnologies de la informació i la comunicació que desitgem per a aquest grau—: estem parlant de l’elaboració d’una pàgina web i una adreça de Facebook i una altra de Twitter ben dissenyades, i amb algú que se’n faci càrrec i les actualitzi convenientment, amb tota la informació que cal esperar d’un grau de les característiques i l’ambició d’aquest.

- També cal pensar en altres aspectes que igualment poden semblar secundaris, però que resulten determinantsper a la projecció del grau, com és difondre’n l’existència al públic general i als centres de secundària, mitjançant cartells, fulls de propaganda, tríptics i, evidentment, publicitat a la xarxa.

En els mesos que queden fins al setembre, s’avançarà en tots aquells aspectes que depenguin de nosaltres. En aquells en què depenem de decisions d’altri (Junta de la Facultat, AQU), ens haurem d’adequar al calendari que ens marcaran. Tot i així, volem deixar clar què ens queda per fer, què és el que hem enllestit fins ara, el camí que ens resta per recórrer i que la nostra intenció és que tot plegat es faci en el mínim de temps possible.

 

El Grau d’Escriptura i Creació Literària entraria a formar part de la resta dels graus que integren la Facultat de Filologia, es vincularia amb els Departaments de Filologia Hispànica i Filologia Catalana, i s’oferiria a estudiants interessats a escriure en una de les dues llengües o en totes dues. Així, doncs, aquest projecte, ideat per professors que formen part de tots dos departaments, s’enriquiria gràcies a l’aportació, en primer lloc, de totes dues tradicions literàries i lingüístiques. I, d’una manera més secundària, però també necessària, gràcies a la dels altres departaments de la mateixa facultat, com poden ser el d’Estudis Literaris, Comunicació i Indústries Culturals, Lingüística, Estudis Francesos, Anglesos, Àrabs i Hebreus, o Filologia Romànica i Clàssica.

El Grau d’Escriptura i Creació Literària s’està dissenyant per ser un grau de tres anys. Pretenem que es pugui cursar com qualsevol altre grau, però també fóra convenient que es pogués oferir com a doble titularitat: principalment amb els estudis de Filologia –perquè són els més afins i per estimular-hi la matriculació-, però interessaria anar més enllà i plantejar aquesta possibilitat als alumnes d’altres estudis d’Humanitats, i fins i tot d’àrees cientificotècniques.De fet, una de les feines que el meu equip i jo hem dut a terme al llarg d’aquest primer quadrimestre, com s’ha comentat abans, ha estat redactar unes enquestes per passar-les als alumnes de segon de batxillerat Humanístic i Artístic, per poder demostrar amb proves fefaents que un nombre elevadíssim d’aquestalumnat –i fins i tot alguns del batxillerat científic- estaria interessat en aquest grau (el document s’adjunta a l’apartat “Altres” d’aquest aplicatiu).

Per tot plegat podem arribar a la conclusió que un grau com aquest neix amb un clar perfil renovador en l’àmbit de la docència, ja que:

- Es durà a terme fent servir els mètodes pedagògics més innovadors (de fet, últimament jo mateixa m’he preocupat de formar-me en aquest sentit).

- També es tindrà molt en compte la part d’emprenedoria, així com el fet que vivim en una societat cada cop més lligada a les noves tecnologies. Aquest últim fet resulta especialment remarcable, ja que implica noves formes d’expressió, vinculades als entorns digitals i multimèdia.

- Ens interessa especialment (ja que volem oferir aquest grau a alumnes de batxillerat Humanístic i Artístic, però també a d’altres que provinguin de l’àmbit cientificotècnic) que l’àmbit de la innovació docent es lligui, també, a la multidisciplinarietat. Vivim en un món on se’ns demana cada cop més que siguem capaços de reinventar-nos constantment, i per fer-ho possible hem de vincular tots els àmbits creatius amb l’escriptura, de la mateixa manera que fa més d’un segle es va apostar per la fusió dels gèneres i de les arts.

Codi del projecte: 
2015PID-UB/T05

Els Estudis de Filologia: Ocupabilitat i Projectes Professionals

Coordinació: 
Miralpeix Pujol, Immaculada
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Estudis Anglesos
Ensenyament/s: 
Estudis Àrabs i Hebreus
Ensenyament/s: 
Estudis Francesos
Ensenyament/s: 
Estudis Literaris
Ensenyament/s: 
Filologia Catalana
Ensenyament/s: 
Filologia Clàssica
Ensenyament/s: 
Filologia Hispànica
Ensenyament/s: 
Lingüística
Ensenyament/s: 
Llengües i Literatures Modernes
Ensenyament/s: 
Llengües Romàniques i les seves Literatures
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
  • Desenvolupar una eina que sigui d’utilitat i d’acompanyament per l’estudiant, especialment en els darrers cursos del grau.
  • Mostrar a nivell pràctic possibilitats professionals dels graduats de la Facultat de Filologia.
  • Oferir una visió d’ocupacions i camins a partir d’experiències personals reals.
  • Fomentar la capacitat per situar-se al mercat laboral i potenciar la capacitat d’emprendre.
  • Focalitzar en sortides i projectes professionals necessaris però que s’han observat com a poc coneguts.
Codi del projecte: 
2015PID-UB/T06
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

Per tal d’avaluar la utilitat de la guia s’analitzarà el grau de satisfacció del professorat i l’alumnat amb el material que el llibre presenta. A més, per examinar si la guia mostra a nivell pràctic les possibilitats professionals dels graduats de la Facultat de Filologia es comptarà també amb les opinions dels membres de l’Equip de Pràctiques de la facultat i especialment amb la dels alumnes de pràctiques curriculars (de l’any en qüestió i a ser possible també d’anys anteriors).

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Els instruments que s’utilitzaran per tal d’obtenir dades de les variables proposades seran bàsicament qüestionaris adreçats a tres col·lectius: (1) alumnes (a diferents cursos de les titulacions i especialment en els darrers anys els alumnes de pràctiques), (2) professorat de la facultat no implicat en les pràctiques i (3) membres i tutors de l’equip de pràctiques.

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

Per tal de recollir dades amb els instruments proposats, i donada la transversalitat d’aquest projecte, es tindrà en compte la representativitat de cada grau en la mostra final escollida per portar a terme l’avaluació. Un cop s’hagi escollit la mostra i aquesta hagi respost els qüestionaris, la informació quantitativa es recollirà en taules d’Excel i s’elaborarà un informe que reculli per escrit el resum de les dades (qualitatives i quantitatives) obtingudes. 

 

Aquest projecte té com a objectiu crear una guia pràctica de les possibles sortides professionals que ofereixen els graus de Filologia, entesos com a estudis interdisciplinaris. Aquesta s’estructurarà al voltant de diversos perfils, centrant-se en aquells no tan coneguts però atraients i necessaris en el mercat laboral. Els perfils es presentaran a partir d’entrevistes a joves filòlegs que han aplicat els seus coneixements i desenvolupat el seu projecte professional a varis camps (a part de l’ensenyament). Per exemple: creadors de noves editorials, investigadors, traductors literaris, etc.

Linies d'innovació: 
Grup d'innovació docent: 
GIDAdEnA

Disseny i implementació de tasques d'avaluació formativa a l'assignatura "Teatre britànic contemporani: noves tendències"

Coordinació: 
Aragay Sastre, Mireia
Participants: 
Enric Monforte Rabascall
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Estudis Anglesos
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
Aquesta actuació d'innovació docent es planteja els següents objectius de millora pel que fa a les competències i als aprenentatges de l'alumnat:

(a) Capacitat per dur a terme recerca de forma autònoma.

(b) Capacitat crítica i d'autoreflexió pel que fa a la lectura de textos literaris (dramàtics, en aquest cas) i de fonts secundàries (crítico-teòriques).

(c) Destreses argumentatives en anglès, tant per escrit com oralment: capacitat d'organitzar el pensament, de presentar-lo i de comunicar-lo als altres (professora i resta d'estudiants) tant per escrit (assajos crítics) com en presentacions orals, de forma clara i convincent.

 

 

Codi del projecte: 
2016PID-UB/007
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

L'avaluació de l'assoliment per part dels alumnes dels tres objectius d'aprenentatge definits anteriorment ((capacitat per dur a terme recerca de forma autònoma; capacitat crítica i d'autoreflexió pel que fa a la lectura de textos literaris (dramàtics, en aquest cas) i de fonts secundàries (crítico-teòriques); i destreses argumentatives en anglès, tant per escrit com oralment) es durà a terme en base als següents indicadors:

(a) Anàlisi i valoració de la progressió existent entre la versió A i la versió B de les tasques realitzades per cada estudiant.

(b) Anàlisi i valoració de la presentació oral realitzada per cada estudiant.

(c) Anàlisi i valoració final de l'assoliment dels objectius d'aprenentatge per part de cada estudiant.

(d) Valoració per part dels propis estudiants del seu procés d'aprenentatge i dels seus assoliments.

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Els instruments que s'utilitzaran són:

Indicador (a): s'aplicarà la rúbrica d'avaluació adjunta a la versió A i a la B de les tasques dutes a terme pels estudiants. Les tasques contenen activitats que fan referència a cadascun dels tres objectius (capacitat per dur a terme recerca de forma autònoma; capacitat crítica i d'autoreflexió pel que fa a la lectura de textos literaris (dramàtics, en aquest cas) i de fonts secundàries (crítico-teòriques); i destreses argumentatives en anglès, tant per escrit com oralment), i la rúbrica també inclou paràmetres que mesuren aquestes competències i aprenentatges.

Indicador (b): es dissenyarà i s'implementarà una pauta/rúbrica d'avaluació de la presentació oral basada en la que se'ns va proporcionar com a model al curs de millora i innovació docent "Com millorar les classes universitàries amb grups grans: Comunicació, participació i motivació amb l'alumnat" (ICE, Universitat de Barcelona), impartit per Francesc Imbernon (adjunta).

Indicador (c): s'aplicarà la rúbrica d'avaluació adjunta.

Indicador (d): es dissenyarà i s'implementarà un pauta d'autoavaluació dels estudiants, basada en la rúbrica d'avaluació, però incorporant també la seva valoració de l'actuació d'innovació docent que aquí es proposa. Per tant, es demanarà als estudiants que valorin tant el grau d'aprenentatge que han assolit, com les activitats d'aprenentatge i d'avaluació formativa que hauran dut a terme (les tasques).

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

Vegeu els dos subapartats anteriors i l'apartat "Desenvolupament".

 

L'actuació que es vol dur a terme consisteix en el disseny i implementació de tasques d'avaluació formativa que permetin (a) avançar en la implementació d'estratègies d'aula invertida i d'ensenyament/aprenentatge reflexiu, i (b) suprimir els exàmens de format traditional, en el marc de l'assignatura "Teatre britànic contemporani: noves tendències" (optativa de 4rt, Grau d'Estudis Anglesos).

Grup d'innovació docent: 
INDAGAnglès

Disseny de rúbriques per a l’avaluació de consultes guiades a corpus online sobre qüestions de llengua i lingüística alemanyes

Coordinació: 
Calvet Creizet, Mireia
Participants: 
Marta P. Fernandez-Villanueva Llane, Oliver Strunk, Marta Panades Guerrero, Anna Buj Casanova
Ensenyament/s: 
Grau de Llengües i Literatures Modernes (Alemany)
Ensenyament/s: 
Grau d’Empresa Internacional (Alemany)
Ensenyament/s: 
Grau en Turisme
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’actuació consisteix en dissenyar una sèrie de rúbriques per a l’avaluació continuada d’exercicis de consulta guiada a corpus online de varietats funcionals de l’alemany contemporani i de varietats històriques de l’alemany.

Amb unes rúbriques confeccionades a partir de les necessitats, les experiències i els objectius d’un conjunt prou ampli d’assignatures implicades com per a assegurar-ne la presència transversal almenys en tres Graus universitaris amb Alemany com a Llengua Estrangera, es volen promoure processos d’autoregulació per part dels estudiants i de coordinació avaluable per part dels responsables de les assignatures implicades. 

Es vol oferir als estudiants instruments per planificar consultes guiades a corpus online i per mesurar de manera escalada i ponderada l’assoliment dels aprenentatges associats a aquestes consultes.

Al mateix temps els instruments en format de rúbriques han de permetre als estudiants participar en l’apropiació, l’aplicació i la reconceptualització, si cal, dels criteris d’avaluació. En aquest sentit es buscarà que les rúbriques siguin assequibles per a l’alumnat en termes de transparència conceptual, en termes d’acceptació en el marc de les restriccions imposades per la duració i els contextos dels aprenentatges i en termes d’adequació entre els objectius dels aprenentatges i l’avaluació dels coneixements assolits. 

  • Fomentar actituds de documentació i anàlisi lingüística basats en mètodes empírics
  • Reunir un pool de corpus queries exemplars i representatives dels assoliments de les assignatures implicades
  • Confeccionar un sistema de rúbriques entenedor pels estudiants per a mesurar el grau d’assoliment dels objectius de cerques en corpus
  • Donar suport als estudiants a l’hora de seleccionar cerques en corpus determinats d’acord amb finalitats determinades
  • Fomentar un major centrament dels aprenentatges en l’àmbit de la lingüística alemanya en el desenvolupament de la sensibilitat dels estudiants pels contextos d’ús i per la funcionalitat de les actuacions lingüístiques
  • Fomentar un major centrament en la capacitat de descoberta per part dels estudiants dels aprenentatges en l’àmbit de la lingüística històrica de l’alemany, que tradicionalment descansen en arguments d’autoritat
  • Fer més atractiu l’estudi de la història de la llengua alemanya treballant de manera interactiva i individualitzada modes d’accés a bases textuals digitalitzades
  • Fomentar formes d’autoregulació en l’assoliment dels aprenentatges i d’autoavaluació que afavoreixin el desenvolupament autònom i l’aprenentatge col.laboratiu en base a principis de repartiment equitatiu i responsable de les càrregues de temps i d’esforç
  • Afavorir formes d’aprenentatge i d’avaluació entre iguals que foemntin el desenvolupament ple de capacitats diverses en assignatures on coincideixen estudiants de diferents Graus de Filologia

L’objectiu principal de l’acció és promoure un concepte d’exploració mediada de corpus online de varietats històriques de l’alemany i de varietats funcionals de l‘alemany contemporani, en el qual les rúbriques, a banda de ser un instrument d’avaluació, es percebin com a instrument de mediació per part de tots els agents implicats en l’acció d’innovació docent.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/001
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 

El procediment consisteix en distribuir els indicadors d’avaluació d’acord amb les tres etapes del desenvolupament que s’han exposat a l’apartat 4. Ens proposem explicitar guies d’actuació concretes als instruments de tipus protocol que es descriuen més avall.

Els indicadors de la tercera etapa (indicadors de resultats , veure apartat 4. més amunt) es poden convertir, amb lleugeres modificacions, en indicadors de seguiment, en cas de transferència de l’acció a altres assignatures, altres Graus o altres Ensenyaments.

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

α1) Instruments: Protocols de coordinació, grups de discussió dels experts

Indicadors per a la priorització de passos que conformen l’acció en el seu conjunt:

[*]       número i tipus de corpus de partida a comparar amb número i tipus de corpus finalment consultats

[*]       número i tipus de cerques de partida per a ser validades i validacions resultants (Tercera etapa a l’apartat 4.) en base al criteri “ajustament entre instrucció, outcome i avaluació rubricada”

Indicadors del seguiment i d’ajustaments derivats de la monitoritzacio del proces de coordinació:

[*]       indicadors de temps i esforços dedicats a recollida d’evidències

[*]       de presa de decisions (instrument: Actes sessions de treball)

[*]       de difusió i monitorització dins l’aula (instrument: Diari de reflexió d’aula)

[*]       de difusió i monitorització entre experts, entre membres de l’equip docent i més enllà: contactes establerts, impulsos fruit de la generació de confiança i de respecte entre experts, entre experts i novells (instrument: diàleg amb experts, tutories amb candidats Treball Final de Grau i Treball Final de Màster, becaris i becàries, etc.)

[*]       número d’entrades generades a partir de les accions descrites en aquest apartat i que conformaran un pool d’ìtems per als qüestionaris i entrevistes

 

α2) Instruments: anàlisi documental d’outcomes a partir de materials generats en cursos anteriors per tal de detectar àrees de convergència entre accions de consultes a corpus mediades per un abanda i accions de consulta directes per l’altra; graella amb panorama d’instruccions i de tasques a punt per pilotar la rúbrica i d’instruccions i tasques encara per ajustar al disseny de les rúbriques

Indicadors:

[*]       relació numèrica entre consultes guiades i consultes no guiades abans de l’acció

[*]       grau d’assoliment i de satisfacció dels docents i dels estudiants amb el disseny i l’avaluació de les tasques guiades i no guiades abans de l’acció

Indicadors per a l’establiment d’una progressió en el grau de dificultat i en la sistematització de les tasques de consulta a corpus en termes de:

[*]       nivell de competència en alemany com a llengua estrangera (A1, A2, B1, B2, C1, C2)

[*]       treball d’aspectes de la lèxico-gramàtica corresponents als 6 àmbits detallats a la Segona etapa de l’apartat 4.

[*]       relació numèrica entre consultes guiades i no guiades sobre aspectes de la lèxico-gramàtica de l’alemany escrit i parlat

[*]       relació numèrica entre consultes guiades i no guiades sobre aspectes de la lèxico-gramàtica de varietats escrites i parlades de l’alemany per a finalitats específiques (comunicació en l’àmbit del turisme, en l’àmbit dels negocis i l’empresa internacionals)

 

α3) Instruments: Anàlisi de necessitats en base a anàlisi documental i en base a observacions de classe i de tutories

Indicadors: posicions en graella de tipologia de tasques recomanades per a cada grup segons prioritat establerta pels docents i fruit de les observacions de classe i de tutories

[*]       número de cerques motivades per tipologia d’unitats de cerca i items que se’n deriven per a les rúbriques

[*]       número de cerques motivades pel format i els continguts de les col.leccions dels corpus online

[*]       número de cerques motivades pel caràcter unilingüe o multilingüe de les col.leccions

 

α4) Instrument: Recopilació d’una bibliografia anotada com a indicador de coordinació entre experts

Indicadors:

[*]       número d’entrades bibliogràfiques anotades

[*]       número d’entrades bibliogràfiques consultades durant el procés

[*]       any de les publicacions

[*]       llengües de les publicacions

[*]       usabilitat del tagging

[*]       usabilitat dels abstracts

 

α5) Instruments: Qüestionaris amb escales Likert ( Boulton 2009)

Indicadors: grau de coneixement, actituds i creences dels estudiants sobre alineació d’instrucció per realització de la tasca i rúbriques d’avaluació prèviament a l’implementació de l’acció (fase de pilotatge)

[*]       qüestionaris sobre estils d’aprenentatge

[*]       qüestionaris sobre digital literacy

[*]       qüestionaris sobre actituds al volant de l’acceptació d’errors, la transigència en pràctica i en la negociació basada en estratègies d’assiag i error

 

α6) Instruments: Protocols d’observació sobre l’exploració de formats de tutorització on podria tenir sentit el treball amb rúbriques

Indicadors:

[*]       número d’accions de peer assessment (amb i sense oportunitat d’ús de rúbriques)

[*]       número d’accions de tutoria professor- estudiant/-s (amb i sense oportunitat d’ús de rúbriques)

[*]       altres accions tutorials abans i després de la realització de les tasques i l’avaluació a l’aula (amb i sense oportunitat d’ús de rúbriques)

 

Indicadors d’avaluació per la Segona etapa del desenvolupament (= β): Avaluació del procés de compilació i descripció d’indicadors per rúbriques i avaluació del procés de pilotatge de les rúbriques

Els intruments d’avaluació per les accions de la Segona etapa (veure apartat 4. d’aquesta documentació) seran l’anàlisi documental, diaris de reflexió de classe, diaris de reflexió prèvies i posteriors a accions tutorials i qüestionaris de satisfacció. Als qüestionaris s’hi inclouran preguntes obertes per a obtenir dades analitzables des del punt de vista qualitatiu.

 

Els indicadors mesurables amb aquests instruments són:

[*]       rapidesa i efectivitat en el procés d’enregistrament i d’obtenció de permisos de consulta a corpus (percepció per part dels estudiants i dels docents)

[*]       accessibilitat dels corpus

[*]       usabilitat de les interfícies dels corpus

[*]       grau d’internacionalització i/o estandardització dels query languages

[*]       grau de satisfacció amb les help options de corpus particulars per a la formulacio d’exemplary queries

[*]       grau d’ajustament de les exemplary queries als 6 àmbits de contiguts de les assignatures implicades (lèxico-gramàtica)

[*]       grau d’ajustament de les exemplary queries als 6 àmbits de contiguts de les assignatures implicades (variació funcional segons contextos de comunicació professional i tècnica o semi-tècnica)

[*]       grau d’ajustament de les exemplary queries als 6 àmbits de contiguts de les assignatures implicades (varietats històriques de l’alemany)

[*]       grau d’ajustament de les exemplary queries als 6 àmbits de contiguts de les assignatures implicades (alemany parlat vs. alemany escrit)

[*]       temps i esforços dedicats a ajustar les queries a plantejaments de problemes

[*]       temps i esforços dedicats a ajustar aspectes del disseny i la formulació de queries amb les rúbriques descriptives 

[*]       claredat de les rúbriques descriptives

[*]       tècniques de contrastació entre els items de les rúbriques descriptives formulats pels docents i items formulats pels estudiants (“traducció” dels items de registre docent a registre usuari, veure Brookhart 2013, pp. 95-96)

[*]       grau de satisfacció dels docents amb la relació entre disseny de rúbriques descriptives i el temps i esforç dedicats

[*]       grau de satisfacció dels estudiants  amb l’ajustament entre l’ús de rúbriques descriptives i temps i esforç dedicats

[*]       grau de satisfacció dels docents en l’ajustament entre rúbriques descriptives i aspectes de la planificació del curs

[*]       grau de satisfacció dels docents en l’ajustament entre rúbriques descriptives i aspectes de la realització del curs

[*]       percepcions dels procediments d’assaig i error durant els diversos ajustaments

[*]       número de tasques que han passat per totes les etapes del procés de pilotatge

[*]       número d’items de rúbrica que han passat per totes les etapes del procés de pilotatge

[*]       circulació dels resultats dels pilotatges entre els docents implicats en l’acció

[*]       propostes de millora de sessions de peer assessment basades en l’aplicació de les rúbriques

[*]       propostes de millora de sessions de tutoria entre docent/-s i estudiant/-s basades en l’aplicació de les rúbriques

 

Indicadors d’avaluació per la Tercera etapa del desenvolupament (= γ): Avaluació dels resultats

Instrument: anàlisi documental

[*]       número total d’estudiants informats de l’acció

[*]       número total d’estudiants participants en fases de pilotatge

[*]       número total d’estudiants participants en situacions d’avaluació real sobre la base de rúbriques dissenyades a tal fi

[*]       número d’agents implicats de manera directa o indirecta en accions o episodis de consulta a agents externs al projecte (bibliotecaris, tècnics, etc.)

 

Instrument: Qüestionaris i anàlisi documental de protocols d’actuació

[*]       grau d’aprofitament percebut pels estudiants del producte rúbriques

[*]       grau d’aprofitament percebut pels docents del producte rúbriques

[*]       número total de consultes a corpus realitzades

[*]       número i tipus de corpus o col.leccions online consultades

[*]       número total de tipus d’exemlary queries executades

[*]       origen de les queries (formulacions individuals, formulacions replicades, formulacions co-construïdes)

[*]       número de consultes executades dins de l’aula

[*]       número de consultes executades fora de l’aula

[*]       número de consultes amb assoliment de l’objectiu o resolució del problema

[*]       número de consultes amb assoliment d’objectius acceptable sense resolució del problema

[*]       número de consultes amb resolució del problema però amb reserves respecte l’assoliment d’objectius

[*]       número de consultes sense resolució del problema ni assoliment d’altres objectius  

[*]       temps dedicat a l’habituació, a la comprensió de les rúbriques dins del grup

[*]       temps dedicat a la transferència d’experiències amb les rúbriques fora del grup

[*]       indicadors d’usabilitat de les guies i els handouts per consultes a corpus mediades

[*]       indicadors d’usabilitat de les guies i els handouts per redactar informes de resultats de consulta per a ser presentats dins dels grups

[*]       número d’informes de resultats presentats dins dels grups (en català)

[*]       número d’informes de resultats presentats dins dels grups (en castellà)

[*]       número d’informes de resultats presentats dins dels grups (en alemany)

[*]       grau de satisfacció/frustració general dels estudiants

[*]       grau d’aprofitament transversal percebut

 

Instrument:  Protocols de recall

[*]       número d’episodis de negociabilitat de les rúbriques reportades a les tutories

Instrument: Entrevistes amb preguntes estructurades que permetin una valoracio crítica del projecte finalitzat (alguns prompts: Possibles raons per les quals determinats usuaris han millorat la seva situació respecte a l’inici del projecte i d’altres no; Percepció que s’han produït ajustaments o desajustaments entre necessitats detectades i assoliments).

El disseny de rúbriques ha de servir per a conèixer si s’han generat actituds i comportaments favorables a la popularització de consultes a corpus, si s’han fomentat argumentacions sobre la comprensió (la producció i la recepció) d’usos lingüístics de l’alemany contemporani en contextos de treball filològic i en contextos d’ús de la llengua alemanya en l’àmbit del Turisme i dels Negocis i l’Empresa Internacional en base a consultes a corpus, per saber si s’ha incidit en la professionalització dels Graduats en Llengües Modernes en termes de coneixement d’eines i d’expansió i exploració d’aspectes de les new literacies rellevants per l’àmbit.

[*]       grau de satisfacció/frustració general dels docents amb els treballs de coordinació de l’acció

[*]       grau de satisfacció/frustració general dels docents amb el treball de l’equip docent

[*]       grau de satisfacció/frustració general dels docents amb el treball i les reaccions dels estudiants

[*]       percepcions de l’accesibilitat i la usabilitat dels accesos online

[*]       comparacions amb èxit acadèmic de tasques comparables a les dutes a terme en anys anteriors a la implementacio de l’acció

 

Indicadors d’avaluació de la transferabilitat

[*]       Precisió en la capacitat per definir els objectius de l’acció i els efectes esperats per part dels docents

[*]       Precisió en la capacitat de reflexionar i transmetre informacions relatives a les coincidències i les divergències entre els efectes esperats al termini de l’acció i els resultats obtinguts

[*]       Precisió en la capacitat de definir la relació entre rúbriques i instruccions per part dels docents

[*]       Precisió en la capacitat per identificar els assoliments per part dels estudiants.