Facultat de Dret

Revisió de rúbriques d'avaluació i altres propostes de millora del TFG a Gestió i Administració Pública

Coordinació: 
PEREZ MONEO AGAPITO, MIGUEL
Participants: 
SOLE CATALA, MARINA; PEREZ MONEO AGAPITO, MIGUEL; ROCA ACEDO, BERTA
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, Dret Eclesiàstic de l'Estat i Filosofia del Dret
Ensenyament/s: 
Gestió i Administració Pública
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Revisar las rúbricas para detectar sus carencias

Redactar unas rúbricas analíticas, con la participación de los profesores y estudiantes involucrados, para facilitar la información del alumnado y mejorar los resultados de aprendizaje

Realizar propuestas de mejora en el desarrollo de los Trabajos de Fin de Grado que, por un lado, faciliten las sinergias con otros proyectos de innovación (inserción laboral) y clarifiquen el sistema de evaluación de la asignatura

Codi del projecte: 
2017PID-UB/002
Grup d'innovació docent: 
GIDC_GAP

Blended T-BL

Coordinació: 
Font Ribas, Antoni
Participants: 
Asuncion Gual Dalmau, Silvia Gomez Trinidad, Judith Morales Barcelo, Juan Jane Bonet, Berta Bombi de Llanza, Noemí Jiménez Cardona
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Dret
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’objectiu de l’actuació consisteix a formular una proposta educativa basada en la combinació de dues estratègies metodològiques: l’aprenentatge basat en equips i l’aprenentatge basat en projectes.

En els anys anteriors havíem presentat el curs “Dret de l’empresa i del mercat” exclusivament en format d’aprenentatge basat en equips. En qüestionaris d’incidències crítiques i en algunes entrevistes, els estudiants manifestaven que les activitats que els proposàvem sovint eren reiteratives i això causava una certa desmotivació per a l’estudi.

Amb el format que ara oferim pretenem ajuntar l’aprenentatge conceptual amb el desenvolupament d’un projecte. Aquesta formació s’estructura en tres fases ben diferenciades.

La primera fase començaria el primer dia de curs amb la formació d’equips estables i una mica de formació sobre el treball en equip, que es perllongaria durant les tres primeres setmanes. A continuació s’entraria ja en l’aprenentatge dels conceptes bàsics de la matèria del curs dedicant-hi una setmana a cada tema mitjançant una estratègia d’aula inversa on el estudiants responen un qüestionari sobre la matèria estudiada i resolen a l’aula qüestions pràctiques presentades pel docent el qual resol els dubtes sorgits durant l’estudi i en complementa, si cal, el contingut amb les explicacions adients. A partir de la vuitena setmana els estudiants, treballant en equips de 4 persones, han de dur a terme un projecte consistent a redactar els escrits de demanda i contestació per la comissió de diverses infraccions que es plantegen en un supòsit d’actuació de les empreses en el mercat. Els estudiants poden triar l’estratègia que consideren més efectiva per tirar endavant les seves reclamacions. La darrera setmana del curs es reserva per a fer un debat sobre els arguments que han fet servir cadascuna de les parts implicades en el conflicte amb les conclusions corresponents.

La segona fase que s’inicia a principis del mes de novembre i que finalitzarà la darrera setmana del mes de desembre consisteix a enfrontar els estudiants amb un problema complex per tal que apliquin el coneixement adquirit durant la primera fase i alhora desenvolupin habilitats de treball en equip, de comunicació, d’anàlisi i de síntesi i estratègies argumentatives mitjançant una doble actuació, individual, primer, i grupal després, per tal de fondre els diferents escrits en un de sol, de síntesi. Tot seguit, els estudiants són convidats a respondre per escrit els seus propis arguments seguint el mateix procediment, ocupant ara, la posició de la part de demandada, amb la qual cosa s’intenta aconseguir que ells contemplin la situació des d’aquest doble vessant dels interessos confrontats i aprenguin a tenir criteri a l’hora de prendre decisions.

La tercera fase i final té lloc els dies 19 i 20 de desembre. Durant aquests dos dies, els estudiants, agrupats per parelles d’equips enfrontats, hauran d’exposar  els seus arguments i rebatre els contraris durant uns 20 minuts en una sessió oral i pública. En acabat, tant l’actuació pública com sengles escrits hauran de ser revisats per dos dels altres equips i emetre’n una valoració d’acord amb una rúbrica que els ha de ser lliurada amb anterioritat.

 

Codi del projecte: 
2016PID-UB/029
  1. Incentivar l’aprenentatge de diversos continguts de la matèria pròpia del Dret Mercantil d’una forma més pràctica i professional.
  2. Promoure un aprenentatge més aprofundit dels continguts teòrics de l’assignatura.
  3. Proporcionar l’oportunitat de desenvolupar diverses habilitats relacionades amb la pràctica professional, com ara, el treball en equip, la capacitat per formular hipòtesis; la cerca d’informació rellevant i l’anàlisi crítica; la justificació dels arguments amb referències adequades a les resolucions judicials

La introducció a les polítiques públiques a partir del treball deductiu amb casos

Coordinació: 
Medir Tejado, Lluis
Participants: 
Berta Roca Acedo
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau de Ciències Polítiques i de l'Administració
Ensenyament/s: 
Màster de Gestió Pública Avançada
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Aquesta actuació d’innovació pretén acostar la teoria de base de les polítiques públiques als estudiants mitjançant l’estudi i observació directes de la realitat que els envolta. L’objectiu fonamental dels cursos que serien objecte de la innovació és conèixer i dominar els fonaments teòrics de l’anàlisi de les polítiques públiques. Aquest objectiu es pot aconseguir de moltes maneres però, habitualment, es segueix un mètode tradicional basat en les lliçons magistrals trufades amb major o menor presència d’exemples amb un mètode abstracte i deductiu. En aquesta innovació es pretén precisament el contrari: es proposa treballar des de materials concrets, seguint un procés deductiu que permeti construir, posteriorment, la teoria però sense oblidar-la completament ni deixar-la en un pla secundari.

Efectivament, aquest àmbit de la Ciència Política presenta la particularitat de ser totalment aplicat en la seva vessant pràctica, però alhora resulta extremadament abstracte en la seva vessant teòrica. Partint d’aquesta realitat es reconeixen dues grans corrents de praxi acadèmica en l’ensenyament de les polítiques públiques. Per una banda existeix l’escola, lligada als estudis clàssics de Dret, on preval l’explicació teòrica i es focalitza l’activitat en l’abstracció dels conceptes i les seves interrelacions. I, per altra banda, ens trobem un corrent que s’aplica molt més lligat als estudis sociològics qualitatius, i que es decanta per l’anàlisi de casos i el reconeixement de la teoria mitjançant només els casos analitzats. De forma correlativa, ens trobem també amb dues maneres molt diferents d’avaluar els coneixements adquirits i d’enfocar la planificació d’estratègies del curs.

Aquest projecte pretén esbossar una “tercera via” entre aquestes dues metodologies d’ensenyament, avaluar-ne els resultats i mostrar la necessitat de cercar un equilibri entre opcions metodològiques docents. Els estudiants hauran de saber identificar i aplicar els conceptes teòrics a situacions reals que se’ls plantegin amb l’objectiu de construir el coneixement a partir d’un procés més deductiu. Així doncs es pretén implantar una metodologia que combini l’aprenentatge a partir de situacions reals i/o problemàtiques amb sessions més expositives sobre els continguts més teòrics. D’altra banda, també es pretén introduir rúbriques d’avaluació com a instrument per poder avaluar l’adquisició dels conceptes tant teòrics com aplicats de la matèria.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/027
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 

Indicadors:

Programa adaptat a les noves metodologies d’aprenentatge.

Adequació de la nova metodologia implantada.

Resultats acadèmics dels estudiants de les dues assignatures.

Resultats de satisfacció dels estudiants sobre la metodologia docent.

Rúbriques d’avaluació

Utilitat de la rúbrica com a mecanisme per autoregular l’aprenentatge.

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Instruments d'avaluació:

Elaborar i publicar el programa de l’assignatura  on es descrigui la metodologia i les activitats d’avaluació.
Comprovar l’acompliment del programa establert a l’inici de curs.

Valorar la idoneïtat de la metodologia i de les activitats avaluables per aconseguir els objectius pretesos. 

Analitzar els resultats obtinguts en les diferents activitats i proves avaluables.
Comparar els resultats acadèmics amb els del curs passat i analitzar el grau de millora. 

Grup de discussió amb una mostra d’estudiants de l’assignatura per valorar el grau de satisfacció amb la metodologia implantada.

Elaboració de rúbriques d’avaluació per cadascuna de les activitats i proves avaluables.

Qüestionari o Grup de discussió per conèixer el grau d’utilitat de les rúbriques en el procés d’aprenentatge dels estudiants
Valorar l’ús de la rúbrica com a eina de feedback en el procés d’avaluació.

 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
Grup d'innovació docent: 
GIDC_GAP

El desenvolupament d’habilitats i competències amb la participació en un Moot d’arbitratge internacional en Dret de l’empresa i el mercat.

Coordinació: 
Font Ribas, Antoni
Participants: 
Silvia Gomez Trinidad
Participants: 
Pablo Miguel Garrido Pérez
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Dret
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’actuació que es du a terme te les següents finalitats docents:

  1. Incentivar i aprofundir diversos coneixements de Dret Mercantil d’una forma més pràctica i internacional.
  2. Reforçar la capacitat memorística dels estudiants amb la filosofia del learning by doing en un context d’una simulació d’arbitratge de caràcter internacional amb estudiants de diferents nivells.
  3. Incidir en diverses habilitats d’aprenentatge com la capacitat per formular hipòtesis; la cerca d’informació rellevant i l’anàlisi crític; la justificació dels arguments amb referències adequades a resolucions  judicials, administratives i a comentaris doctrinals i en l’organització en la gestió del temps de treball.
  4. Reforçar competències de comunicació escrites i orals com la síntesi de la informació donada en el cas i l’examen dels fets clau i rellevants; la presentació de la informació de manera ordenada en els seus escrits; l’expressió oral i escrita clara i precisa.
  5. Incidir en les relacions interpersonals tant dins del grup de treball com fora en la simulació davant del tribunal arbitral i amb la resta d’equips competidors a través de la formació en el control de l’estrès emocional i l’expressió del seu confort o desconfort dins del grup.
  6. Proveir als estudiants de la valoració en la seva evolució en l’aprenentatge tant a nivell de coneixements com d’habilitats a través de la formació en la participació d’un un moot internacional de caràcter jurídic necessari pel seu desenvolupament professional posterior amb:
  • Feedback dels professors implicats;
  • Reunions setmanals de control amb els membres del grup i els professors encarregats de la formació.
Codi del projecte: 
2016PID-UB/009
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

Els indicadors d’avaluació es fonamenten en les diferents estratègies seguides pel professorat implicat per a l’assoliment dels objectius, de forma progressiva, pels estudiants implicats en el projecte.

Els indicadors emprats són les tasques demanades als estudiants, centrades en entregables setmanals, fins la realització dels productes finals, lligades al feedback setmanal del professor.

Per la Fase 1 del projecte el primer indicador temporal d’avaluació és un cronograma d’entregables dels estudiants al professor. Els 10 estudiants subdividits en subgrups de dos o tres estudiants treballen setmanalment els objectius fixats pel professor. La setmana lliure de reunió va ser del 22 de desembre de 2015 al 7 de gener de 2016.

Aquests objectius han anat variant conforme el professor ha anat avaluant setmanalment els entregables.

La fase 1 (preparació i entrega d’escrit de sol·licitud o demanda d’arbitratge) es pot dividir en dues fases temporals:

La Fase 1A del 15 de novembre al 21 de gener, el conjunt d’entregables setmanals va tenir com a resultat un producte final, que és l’escrit de sol·licitud o demanda d’arbitratge. En aquesta data final es va fer entrega de l’escrit de demanda al Moot.

Els instruments per corroborar els canvis  en l’aprenentatge són els entregables fixats pel professor als estudiants. Setmanalment, els estudiants han entregat al professor els entregables demanats que, internament, també són instruments avaluadors:

  • Cerca de jurisprudència adient;
  • Cerca de bibliografia adient a nivell de dret espanyol i dret comunitari;
  • Lectura, comprensió i anàlisi de la informació cercada, brainstorming sobre el seu contingut;
  • Segona revisió de la informació cercada amb anàlisi crític.
  • Anàlisi de les habilitats de comunicació escrita clara dels seus fonaments en la redacció dels entregables que formen part de l’escrit de sol·licitud o demanda d’arbitratge internacional.

L’avaluació es dur a terme partint de les anteriors premisses amb la correcció per part del professor-entrenador dels entregables fixats setmanalment per a ser desenvolupats pels estudiants. Aquesta correcció amb feedback es va fer la primera setmana amb un plenari dels professor amb tots els estudiants; posteriorment, setmanalment amb una hora i mitja de trobada amb els estudiants i la sessió final amb el producte final amb una reunió plenària de tots els estudiants amb el professor implicat de tres hores.

L’evolució final individual de cada estudiant es troba en el producte final entregat pels estudiants amb la revisió del professor implicat.

Per la fase 1B del 25 de gener al 14 de març  el conjunt d’entregables setmanals va tenir com a resultat un producte final, que és l’escrit de contesta a la sol·licitud o demanda d’arbitratge feta per un equip part de la competició. En aquesta data final es va fer entrega de l’escrit de contesta a la sol·licitud o demanda d’arbitratge al Moot.

Els indicadors d’avaluació són els mateixos que els anteriors de la Fase1A però tenint present el contingut de l’escrit presentat per l’altre equip. Ho anterior ha fet que els estudiants s‘hagin hagut d’adaptar a una nova forma de treballar. Seguint la mateixa estratègia amb els entregables, els instruments avaluadors són els següents i seguits per tots els estudiants:

  • Cerca de jurisprudència citada per la contrapart, anàlisi i lectura;
  • Cerca de jurisprudència que serveixi de rèplica la citada per la contrapart:
  • Revisió de la bibliografia citada per la contrapart i anàlisi del seu ús en el text presentat per la contrapart;
  • Identificació dels punts forts i punts febles de la contrapart, debat sobre les estratègies a seguir per a contestar l’escrit de la contrapart.
  • Distribució per subgrups de la matèria a rebatre presentada per la contrapart.
  • Anàlisi de les habilitats de comunicació escrita en la redacció dels entregables que formen part de l’escrit de contesta a la sol·licitud d’arbitratge internacional de la contrapart

L’avaluació es dur a terme partint de les anteriors premisses amb la correcció per part del professor-entrenador de: les habilitats d’anàlisi crític i debat i, finalment, dels entregables fixats setmanalment per a ser desenvolupats pels estudiants. Aquesta correcció amb feedback es va fer la primera setmana amb un plenari dels professor amb tots els estudiants; posteriorment, setmanalment amb una hora i mitja de trobada amb els estudiants i la sessió final amb el producte final amb una reunió plenària de tots els estudiants amb el professor implicat de quatre hores amb debat inclòs.

L’evolució final individual de cada estudiant es troba en la participació en cada instrument avaluador i amb el producte final entregat pels estudiants amb la revisió del professor implicat.

La fase 2 s’inicia a finals del mes de febrer i finalitza la tercera setmana del mes d’abril. Els indicadors d’avaluació pels objectius fixats en aquesta fase es fonamenta en el feedback del professor.

En aquesta fase els estudiants es reuneixen setmanalment amb el professor implicat que els proposa tasques setmanals d’anàlisi i síntesi del treball escrit preparat. Els estudiants es reuneixen en subgrups de quatre persones per treballar i rebre formació de les següents habilitats:

  • l’expressió oral per a poder defensar-se en les audiències del moot;
  • síntesi dels arguments a ser defensat en l’audiència del moot,
  • preparació de punts clau de defensa de la seva posició argumental;
  • control de l’estrès emocional per millorar la seva capacitat de rèplica i expressió oral en el decurs del moot;

El professor implicat utilitza com a instrument avaluador les tasques setmanals de síntesi d’arguments, d’expressió oral que s’han de demostrar per l’estudiant individualment en la trobada setmanal de dues hores; la gravació de cada estudiant per detectar les seves mancances, errors, contradiccions per a ser millorats a la següent sessió de formació.

La fase 3, darrera setmana d’abril, consistirà en el feedback i suport del professor en el decurs de la mateixa competició o Moot a Madrid la darrera setmana del mes d’abril.

Val a dir que independentment de la matèria treballada pels estudiants (Dret de defensa de la competència; dret de danys, dret de contractació mercantil internacional – matèria totalment nova pels estudiants per ser impartida al darrer curs de Grau de Dret i ser els participants estudiants de segon i tercer de Grau de Dret-), es treballen totes les habilitats necessàries per a ser un professional del Dret.

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Principalment i bàsicament l’instrument per obtenir les dades necessàries de l’evolució de cada estudiant és el feedback dels professors implicats a les diferents fases del projecte.

Per la Fase 1 i la Fase 2 s’han preparat uns qüestionaris individuals per a cada estudiant a ser complimentats pel professorat implicat. La puntuació és d’1 a 5.

Per la fase 1:

Habilitats d’aprenentatge

Demostra capacitat per formular hipòtesis.

Realitza cerques d’informació rellevant i l’analitza críticament.

Justifica comentaris amb referències adequades.

Participa de manera activa i pertinent.

 

Responsabilitat:

Excusa l’assistència.

Fa cerques d’informació i les estudia.

Fa accions per tal de corregir els seus punts febles.

 

Per la Fase 2, el professor implicat en la seva formació grava l’expressió oral dels estudiants implicats i valora aspectes relatius a capacitat de síntesi i comunicació oral, fonamentats en els següents ítems:

Sintetitza la informació.

Presenta la informació de manera ordenada.

S’expressa de manera clara i precisa.

Té capacitat de réplica.

Gestiona el temps d’exposició i de resposta

 

Per la Fase 3, pròpia participació en el Moot, la detecció dels errors i de les millores a implementar pels estudiants en el decurs de les diferents simulacions en la pròpia competició es basaran en el feedback del professor entrenador present en les diferents sessions. Els qüestionaris sobre comunicació oral poden ser aplicables.

 

Per a les tres fases, en relació amb les relacions interpersonals i altres habilitats de cada estudiant-participant, s’ha preparat el següent qüestionari:

Contribueix a ordenar la discussió.

Fa propostes de millora en la distribució del treball o en el funcionament del grup

És tolerant amb els seus companys i amb el tutor.

Espera el final d’una intervenció per fer la seva.

Sap escoltar.

Sap fer crítiques i també rebre’n.

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

El procediment previst corre a càrrec dels professors formadors i entrenadors i consistiran:

  • Revisió dels indicadors d’avaluació: entregables setmanals i projectes finals;
  • Revisió de les gravacions dels estudiants en la seva formació de control de l’estrès, pànic escènic, millora d’expressió oral i habilitats de rèplica.
  • Revisió dels resultats individuals obtinguts amb els qüestionaris preparats;
  • Valoració externa del treball fet pels estudiants pel propi tribunal del moot, donat que els estudiants opten a premis diversos com: millor orador, millor escrit argumentat, independentment del guanyador de la competició.

Independentment d’aquestes categories de premis, prepararem un qüestionari pels membres del tribunal arbitral, per a que valorin els diferents items que formen part dels objectius del projecte en relació amb els estudiants participants a la part de la competició oral.

 

L’objectiu de l’actuació és la preparació i formació d’un grup d’estudiants participants en un Moot d’arbitratge internacional en habilitats i competències cognoscitives i no cognoscitives.

Aquesta formació s’estructura en tres fases diferenciades que concorden amb el calendari del Moot Madrid d’arbitratge internacional.

Formació dels Professionals de la Sociologia basada en Recerca i Impacte Social

Coordinació: 
Aubert Simon, Adriana
Participants: 
Ramon Flecha Garcia, Esther Oliver Pérez, Lídia Puigvert Mallart, Marta Soler Gallart, Lena de Botton Fernández, Tinka Schubert, Nataly Buslón Valdez, Maria del Mar Ramis Salas (UAB), Aitor Gómez González (URV), Tatiana Santos Pitanga (UdG), Elena Duque Sánchez (UdG)
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Primària
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Infantil
Ensenyament/s: 
Grau d'Administració i Direcció d'Empreses
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Social
Ensenyament/s: 
Grau de Treball Social
Ensenyament/s: 
Grau de Sociologia
Ensenyament/s: 
Grau de Comunicació Audiovisual
Ensenyament/s: 
Grau en Criminologia
Ensenyament/s: 
Màster de Sociologia: Transformacions Socials i Innovació
Ensenyament/s: 
Màster Universitari de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Objectiu general: Fomentar en els futurs i futures professionals de sociologia, la capacitat d’actualitzar-se i estar al dia en les actuacions d’èxit i amb impacte social en el seu camp d’intervenció.

  • Objectiu específic 1: Implementar en assignatures de diferents ensenyaments activitats, pràctiques, i estudis de cas que aportin les fonts pròpies de la Comunitat Científica Internacional (revistes JCR, principals bases de dades, programes de recerca més rellevants com Horizon 2020), actuacions d’èxit i recerques amb impacte social.
  • Objectiu específic 2: Elaborar materials docents per aquestes pràctiques i millorar-los fruit de la valoració de les mateixes.
  • Objectiu específic 3:Posar a disposició de tot el professorat de sociologia les informacions i materials pertinents
  • Objectiu específic 4:Oferir suport i/o assessorament a professorat interessat en introduir aquestes fonts en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat.
  • Objectiu específic 5:Fomentar els convenis i col·laboracions amb universitats catalanes, estatals i internacionals. 
Codi del projecte: 
2015PID-UB/T04
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

1.1. Nombre d’assignatures que han implementat les activitats d’aprenentatge en cada quadrimestre.
1.2. Nombre de pràctiques / estudis de cas / altres activitats que s’han implementat.
1.3. Increment de les assignatures on s’han implementat activitats d’aprenentatge

2.1. Nombre de materials docents elaborats
2.2. Nombre de materials docents millorats

3.1. Elaboració d’un wordpress
3.2. Accessibilitat del wordpress i dels materials

4.1. Demandes de suport / assessorament
4.2. Nombre de sessions de suport i/o assessorament

5.1. Convenis i col·laboracions amb universitats catalanes,
5.2. Convenis i col·laboracions amb universitats estatals
5.3. Convenis i col·laboracions amb universitats internacionals

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 
  • Registre de les activitats dutes a terme, incloent materials
  • Qüestionaris d’avaluació i valoració de l’alumnat
  • Grups de discussió en reunions per part del professorat implicat
Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 
  • Les activitats es registraran l llarg del desenvolupament del projecte. Ho farà la professora responsable, i compartirà amb l’equip les informacions recollides per a contrastar-ho.
  • En les assignatures on s’hagin aplicat activitats, es realitzarà una petita enquesta de valoració del sentit i forma d’implementació de les mateixes. S’està valorant si es fa presencialment o a través del campus.
  • En les reunions de l’equip, es durà a terme un grup de discussió. 

 

Aquest projecte parteix de la necessitat de fomentar en els futurs professionals de sociologia, la capacitat d’actualitzar-se i estar al dia en les actuacions d’èxit i amb impacte social en el seu camp d’intervenció.

Competències transversals en Ciències Socials i Jurídiques

Coordinació: 
M.LUISA RODRIGUEZ MORENO
Participants: 
JUAN LLANES ORDOÑEZ
Participants: 
MA.CRUZ MOLINA GARUZ
Participants: 
MARINA SOLE CATALA
Participants: 
MARIA ROSA BUXARRAIS ESTRADA
Participants: 
FRANCISCO ESTEBAN BARA
Participants: 
MARTA BURGUET ARFELIS
Participants: 
MERCEDES TORRADO FONSECA
Participants: 
MARIA PILAR FIGUERA GAZO
Participants: 
MARIA DO CÉU TAVEIRA
Participants: 
MONTSERRAT CAMA GUAL
Participants: 
TANIA RAITZ
Participants: 
ELISENDA PÉREZ MUÑOZ
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Dret
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Els components del Grup d’Innovació Docent (GID) “INTERMÀSTER”, de la Facultat de Pedagogia i de la Facultat de Dret acaben de finalitzar una guia orientadora per a l’alumnat intitulada Com elaborar, tutoritzar i avaluar un Treball de Fi de Màster. Per a l’elaboració d’aquesta guia hem contat també amb professorat del departament de Didàctica i Organització Educativa.

Aquest recurs ha estat estructurat en diverses unitats temàtiques en les quals ja s’incorporaven certes aproximacions al coneixement i desenvolupament d’algunes competències, de tal manera que l’alumnat autor del treball anés comprovant quines competències podia anar assolint al llarg del procés investigador i d’aprenentatge. Tanmateix no es va creure oportú incidir massa en el tema del desenvolupament competencial, per tal de no desviar-se de l’objectiu cabdal: l’elaboració seriosa d’un Treball de Fi de Màster (TFM).

Ara bé, un cop assolit l’objectiu més pregó d’aquest recurs, l’equip creu que caldria anar més enllà, tot treballant més monogràficament el concepte de competència i de la seva adquisició, no només en el marc del TFM sinó també incloent-lo com acció innovadora en el currículum discent del futurs titulats. I alhora incidir en la diferència entre habilitats (aptituds) i competències.

Així doncs, acomplert el primer pas que vam planificar amb la Guia per elaborar el treball de Fi de Màster, ara creiem oportú –i convenient– iniciar un projecte innovador per tal de millorar l’activitat docent en sinèrgia amb el progrés d’aprenentatge de l’alumnat.

En aquest sentit, es farà un estudi en profunditat en 5 màsters oficials de l’àmbit de les ciències socials i jurídiques per tal de verificar les competències transversals que s’hi treballen fent servir la metodologia de centres d’interès, tan fructífera en didàctica. Desenvolupada aquesta primera fase es procedirà a la verificació de les competències comunes als plans docents analitzats de les quals es seleccionaran les competències clau i coincidents en aquests Màsters. En el projecte que sotmetem a aprovació es treballaran tres de les que els experts en el àmbit i/o coordinadors del propis màsters considerin més rellevants i urgents.

En definitiva, es tracta d’explicar la metodologia de formació de certes competències transversals pròpies d’una persona titulada en màster (les tres triades) i crear una guia didàctica per cadascuna d’elles, tot incloent a més de la metodologia, els continguts i els recursos. Finalment es procedirà a la seva validació amb la contribució dels grups d’alumnes al llarg dels seus estudis. L’equip proposarà algunes competències referides a l’ètica i el procés investigador que semblen no estan contemplades en els models de competències a l’ús.

Objectiu general 1: Analitzar i clarificar les normatives de la Unió Europea sobre les competències tranversals en els estudis de màster.

Objectiu general 2: Obtenir, delimitar i destriar les competències transversals del diferents màsters escollits de la Facultat de Dret i de la Facultat de Pedagogia mitjançant revisió documental.

Objectiu general 3: Triar les competències claus que hauran de ser treballades en el Projecte d’Innovació tot sospesant les possibilitats de transferència del model a altres competències i a altres màsters.

Objectiu general 4: Redactar una guia experimental per cadascuna de les tres competències escollides per el grup d’experts, que posteriorment l’alumnat validarà tot estudiant-les i fent-les servir. La validació o valoració d’aquestes guies serà feta amb metodologies qualitatives i quantitatives, ad hoc.

El pla de treball seria incidir en el concepte de competència, d’elements de la competència, dels continguts de cadascuna de les competències triades, de les metodologies, dels recursos que s’hauran de fer servir i de l’avaluació de cadascuna d’elles. Inclús es pot anar pensant en la seva aplicació en la formació continua, aspecte aquest totalment innovador a Espanya. S’ha de distingir, tanmateix, que en matèria d’adopció de programes acadèmics competencials existeixen plantejaments tant institucionals com individuals. L’equip INTERMASTER no entrarà en els institucionals, ja què el que tractarem serà més aviat la idoneïtat de la forma

Codi del projecte: 
2013PID-UB/012
Grup d'innovació docent: 
GID INTERMÁSTER

Análisis DAFO (Debilidades, Amenzas, Fortalezas y Oportunidades) para el examen integral y propuesta de mejora de los resultados de evaluación de la asignatura Derecho romano

Coordinació: 
Panero Oria, Patricia
Participants: 
Patricia Mesanza Costa
Participants: 
Silvia Pagés Caselli
Participants: 
Thea Espinosa Goedert
Participants: 
Carmen Lázaro Guillamón
Facultat: 
Departament: 
Departament d'Història del Dret, Dret Romà i Dret Eclesiàstic de l'Estat
Ensenyament/s: 
DRET
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

1.- Mejora en el aprendizaje de cada estudiante.

2.- Mejora de la calidad de la docencia y de la adquisición de competencias y habilitades, conociendo los resultados del auto-análisis DAFO

3.- Aprender a utilizar la metodolgía DAFO a fin de detectar aptitudes profesionales y ocupacionales, lo que implica una mejora respecto a la situación anterior,

4.- Aplicación del análisis DAFO para detectar necesidades formativas

Codi del projecte: 
2015PID-UB/038
Grup d'innovació docent: 
GDPRIVAT

DRET PENAL ORIENTAT AL CAS-PROBLEMA

Coordinació: 
Joshi Jubert, Ujala
Participants: 
Mirentxu Corcoy Bidasolo
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Penal i Ciències Penals
Ensenyament/s: 
DRET
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Amb la introducció del mètode de l'ABP es volen aconseguir els següents objectius:

1.  Competències d'autoaprenentatge guiat de l’alumnat.

2. Competència en la resolució de casos-problema  tenint en compte la transversalitat dels coneixements.

3. Competència en treballar en equip, de forma col·laborativa tot creant grups de discussió.

4. Competències en les teories de l'argumentació, per tal de poder defensar un cas des del punt de vista de qualsevol dels operadors jurídics implicats (per exemple, defensa, acusació, jutge....)

Per tal d'aconseguir aquests objectius és necessari, com a mínim:

1. Capacitació en el llenguatge jurídico penal com a pas previ per l'adquisició de les altres competències específiques per la qual cosa es proposa:

- la preparació d'un glosari que contingui els termes jurídico-penals específics i el seu significat i

- uns excercisis d'autoavaluació sobre el glosari.

2. Capacitació en els coneixements bàsics de l'assignatura. Per tal de que l'alumnat pugui adquirir els coneixements bàsics de l'assignatura proposo:

-La preparació d'uns materials amb el contingut bàsic de l'assignatura, d'uns esquemes i mapes de conceptes i excercicis d'autoavaluació

- L' ús del moodle, per tal de que els estudiants puguin tenir al seu abast i amb anticipació els materials necessaris, que han d'incloure no només els materials teòrics, jurisprudència i bibliografia, sino també materials d'autoavaluació, que els permetin comprobar els seus coneixements.

- El desenvolupamente d'entorns personals d'aprenantatge i de portafolis digitals per tal de que els estudiants pugin construir i gestionar els seus espais personals d'aprenantatge i a la vegada permetin al professor fer un seguiment dels alumnes.

3. Capacitar en el treball col·laboratiu

Per tal de fomentar el treball en equip proposem la preparació de materials que continguin jocs de rol que simulin casos reals.

4. Capacitar en la resolució del cas problema.

  Per desenvolupar aquesta capacitat proposem:

  - Preparació de materials de casos jurisprudencials per tal de practicar l'aplicació dels coneixements adquirits, i desenvolupar l'argumentació racional jurídica.

- Resolució de casos-problemes per mitjà de la simulació de casos reals.

- Jocs de rol.

- Treball en equip i col·laboratiu.

5) Capacitació profesionalitzadora, per la qual cosa és imprescindible incloure:

- La transversalitat, que permeti integrar coneixement d'altres assignatures com el dret procesal penal, ètica jurídica, així com comptar amb un protocol d'anàlisi orientat al cas-problema.

- La simulació d'entrevistes amb els clients, negociacions, i judicis.

- Treball en equip i col·laboratiu.

Codi del projecte: 
2015PID-UB/036

L'aprenentatge del Dret en anglès: una experiència pilot de millora en l'aprenentatge i en l’avaluació simultanis dels continguts jurídics i de la competència lingüística

Coordinació: 
MARKUS GONZALEZ BEILFUSS
Participants: 
Markus Gonzalez Beilfuss
Participants: 
Berta Roca Acedo
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Constitucional i Ciència Política
Ensenyament/s: 
Dret
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

El projecte té un objectiu únic i ambiciós: millorar l'aprenentatge simultani dels continguts jurídics i de l'anglès per part dels alumnes. Cal destacar que no es tracta que els alumnes aprenguin Dret d’una banda i anglès de l’altra. L’aprenentatge simultani d’ambdues qüestions és quelcom nou i diferent, que té unes implicacions en gairebé tots els elements que incideixen en el procés d’aprenentatge i que s’han de tenir en compte. Així, l’assoliment d’aquest ambiciós objectiu requereix reformular els objectius d’aprenentatge, els materials de treball i suport, la metodologia docent i també els mètodes d’avaluació des d’una perspectiva integral i coherent.

Codi del projecte: 
2015PID-UB/035

Compartir idees. Conferències-taller dels i les estudiants de la UB

Coordinació: 
Rubio Serrano, Laura
Participants: 
Conxita Amat Miralles; Bárbara Arias Samperiz; José Antonio Asensio Fernández; Mercè Costa Cuberta; Laura Cuffi Cheliz; Jordi Delàs Amat; Itziar de Lecuona; Anna Escofet Roig; Mar Fatjó-Vilas Mestre; Alaitz Sasiain Camarero Núñez; Marta Goula Goula; Eulàlia Grau Costa; Guillermo Grasso Galera; Antonio Madrid Pérez; Maria Antònia March Pujol; Miquel Martínez Martín; Àngels Massip Bonet; Pep Mata Benedicto; Carles Mauricio Falgueras; Victòria Morin Fraile; M. Cristina Poblet Farrés; Joan Miquel Porquer Rigo; Rosa Povedano Ferré; Josep Maria Puig Rovira; Jaume Ros Vallverdú; Antoni Vallès Segalés; Anna Vilella Morató; Elisabet Playa Pous; Marta Comas Sàbat (Consorci d'Educació de BCN); Eulàlia Esclapés (Consorci d'Educació de BCN); Araceli Rosa de la Cruz; Mireia Esparza Pagès; Esther Esteban Torné; Anna Escobedo Caparrós; Montserrat Illan Villanueva; Xavier Torrado Prat; Antonia Collado Sevilla; Josep Lluís Condom Bosch; M. Àngels Pons Cardell; Fco. Javier Sarrasí Vizcarra; Josefina Carreras Sabaté; Emili Boix Fuster; Albert Soler i Llopart; Josep Solervicens Bo; Josep M. Domingo Clua; Mònica Rius Pinies; Chus Lama López; Ana Belén Fernández Cuevas; Núria Vergés Bosch; Amèlia Tey Teijón; Ascensión García García; Juan Jose Pacheco Puig; Enric Teixidó Simó; Teresa Valverde Gefaell; Maria Rubio Valera; David Bueno i Torrens; Míriam Anderson; Àlex Peñalver Cabré; David Bondia García; Núria Pumar Beltran; Antonio Giménez Merino;
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Presentació

L’actuació es basa en la incorporació de l’aprenentatge servei (ApS) en diferents ensenyaments de la Universitat a través d’un projecte transversal i compartit per membres de diferents facultats. L’aprenentatge servei és una proposta docent i de recerca que integra el servei a la comunitat i l’aprenentatge acadèmic en un sol projecte que permet a l’alumnat formar-se tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

La proposta consisteix en què els i les estudiants, tant de graus com de màsters, preparen conferències-taller sobre temes d’interès general relacionats amb els seus estudis  que están cursant i les imparteixen en instituts d’ensenyament secundari de Barcelona, en un format de 20 minuts d’informació i 30 minuts de treball. taller i/o debat posterior. En tots els cassos, es tracta de compartir coneixement i conversar sobre un tema que la universitat treballa i que pot ser de relleu  per a la formació i ha d’estar ajustat a l’alumnat de secundària.

En un clar alineament amb la metodologia d’aprenentatge servei, partim de la consideració que una de les necessitats de la nostra societat -cada vegada més hiperinformada i alhora amb més dificultat per aconseguir saber significatiu- és que els ciutadans tenen un dèficit de coneixement i, sobretot, un dèficit d’opinió reflexiva i de motivació per actuar o adoptar noves conductes. El servei ofert és un espai de debat sobre temes de relleu amb un doble objectiu 1) difondre la informació i 2) animar espais de debat, la millor manera de construir una opinió reflexiva i mobilitzadora. La proposta és clarament formativa per l’alumnat universitari implicat, ja que abans de fer les xerrades hi haurà un treball previ entre el professorat i els estudiants amb la finalitat de triar les temàtiques que s’explicaran, preparar-les, sintetitzar la informació per difondre-la, adequar-la al públic, pensar i assajar la presentació. A més d’aprofundir en els continguts de cada disciplina, els estudiants implicats rebran formació per desenvolupar les seves competències comunicatives i, en especial, els sistemes de debat o taller apropiat a l’audiència. Per tal d’accedir als instituts receptors de la proposta, es comptarà amb un partner clau, el Consorci d’Educació de Barcelona, qui ajudarà a fer l’enllaç, difusió i vehicular les propostes amb les demandes de conferències-taller. Pel que fa al reconeixement acadèmic de les activitats d’ApS, en funció de la ubicació de l’experiència en cada ensenyament es determinarà com es valora l’aprenentatge realitzat, en l’avaluació convencional o amb crèdits de reconeixement.

Creiem que la proposta que es presenta pot ser una bona manera d’iniciar un projecte transversal d’aprenentatge servei que en un futur es pot ampliar a més facultats i ensenyaments, així com també altres públics receptors (biblioteques, centres cívics, o altres espais).

 

Objectius

L’objectiu bàsic relacionat amb la millora dels aprenentatges de l’estudiantat universitari implicat es fonamenta en l’aprenentatge experiencial i el “learning by doing”.  Els estudiants han de triar les temàtiques que s’explicaran, preparar-les, sintetitzar la informació per difondre-la, pensar i assajar la presentació. A més d’aprofundir en els continguts de cada disciplina, i per tant les competències especifiques del grau i les assignatures, els estudiants implicats rebran formació per desenvolupar les seves competències comunicatives i, en especial, els sistemes de debat o taller apropiat a l’audiència.

En aquest sentit, el projecte té com a primer objectiu contribuir a la millora dels aprenentatges acadèmics dels estudiants, tant els relacionats amb els continguts propis de cada disciplina com els relacionats amb les competències transversals.

Així, els objectius d’aprenentatge dels estudiants implicats són:

 

1. Desenvolupar, a partir de l’acció en la comunitat, les competències transversals. Tot i que considerem que el projecte presentat permet treballar totes les competències transversals destacades des de la nostra universitat, considerem que ho fa d’una manera destacada pel que fa a:

· Capacitat comunicativa com a: capacitat de comprendre i d’expressar-se oralment i per escrit en català i castellà i en una tercera llengua (si s’escau), amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina; i capacitat de cercar, usar i integrar la informació. El projecte que presentem  permet treballar l’adequació comunicativa de continguts de caràcter científic per arribar a la població, en aquest cas als i les joves i, per tant, saber seleccionar la informació més rellevant i saber-la comunicar de manera que arribi al públic destinatari, alhora que aquesta permet obrir un espai per a la reflexió, el debat i la crítica al respecte.

· Treball en equip com a: capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú. Donat que les conferències-taller es preveuen en parelles, resulta també important el fet de treballar en equip a l’hora de dissenyar, implementar i avaluar la tasca a realitzar al llarg del projecte.

· Compromís ètic com a: capacitat crítica i autocrítica; i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques. El projecte d’aprenentatge servei que es presenta permet el coneixement d’altres contextos socials, la identificació de la dimensió social i política dels coneixements professionals, així com el compromís, participació i responsabilitat amb la comunitat entre d’altres.

 

2. Dissenyar i desenvolupar conferències formatives i  de debat reflexiu al servei de la comunitat en les àrees específiques de les disciplines que estudien.

El projecte té com a segon objectiu continuar amb la tasca del grup ApS(UB) d’implantació i difusió de la metodologia de l’ApS a la Universitat.  Hi ha també un segon objectiu, relacionat amb el grup ApS (UB), ja que es pretén continuar amb la tasca del grup ApS(UB) d’implantar i difondre l’ApS a la UB. En aquest sentit, es vol organitzar i realitzar aquest cicle de xerrades-taller, com a projecte transversal d’ApS de la Universitat de Barcelona, que alhora complementa les accions pròpies de cada Facultat.

Com a conseqüència dels dos anteriors, apareix un tercer objectiu, molt relacionat amb el posicionament de la UB com a universitat responsable socialment, una universitat que, tot investigant i formant, es preocupa de les necessitats de la societat en la qual està arrelada, i també dels reptes que té plantejats el conjunt de la humanitat. 

Codi del projecte: 
2015PID-UB/150
Grup d'innovació docent: 
Innova-the