Facultat de Dret

L’APRENENTATGE DEL DRET CIVIL DE LA PERSONA A PARTIR DE LA RESOLUCIÓ DE PROBLEMÀTIQUES VINCULADES A SITUACIONS REALS

Coordinació: 
Zahino Ruiz, Maria Luisa
Participants: 
Roca Acedo, Berta
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Privat
Ensenyament/s: 
Grau de Dret
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
  • Assolir els coneixements i habilitats bàsics de la matèria contextualitzant l’aprenentatge en la resolució de problemàtiques  vinculades  a  situacions  reals, a partir de l’estudi de les quals es poden construir els conceptes bàsics del Dret de la Persona sense recorre a les grans abstraccions.
  • Apropar els alumnes a la vessant professional dels estudis.
  • Afavorir el treball col·laboratiu entre els estudiants
  • Motivar l’alumnat, mitjançant la seva participació activa i no merament passiva a  la dinàmica docent, per tal d’evitar l’absentisme a l’aula, circumstància que es troba a la base de les baixes taxes de rendiment acadèmic.
  • No es tracta que l’alumne assisteixi a classe perquè ha de prendre apunts; l’objectiu és que l’alumne assisteixi a classe perquè aprèn a partir del treball propi i a partir de la interactuació amb el professor i la resta de companys
  • L’absentisme a classe es troba en la base de la baixa taxa de rendiment de l’assignatura, és per això que val la pena assajar fórmules que motivin a l’alumnat a assistir a classe, no només per tal de prendre apunts que, al cap i la fi, si desconnecta, li pot passar un company.

 

Codi del projecte: 
2017PID-UB/022

La lectura de clàssics en l'actualitat

Participants: 
Díaz Anabitarte, Aitor
Participants: 
Roca Acedo, Berta
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, Dret Eclesiàstic de l'Estat i Filosofia del Dret
Ensenyament/s: 
Grau en Seguretat
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’objectiu general és endinsar els estudiants en el treball de fonts directes, en aquest cas de clàssics de la filosofia política, a fi i efecte de que millori la seva capacitat de comprensió del procés polític i, al mateix temps, de raonament sobre aquest.

De forma més específica es poden identificar altres objectius:

- dinamitzar tot el col·lectiu d’estudiants per potenciar la seva participació tant individual com grupal.

- millorar i aprofundir en les dinàmiques de treball en grup.

- potenciar l’aprenentatge dels continguts de l’assignatura de forma més inclusiva, promocionant la participació activa de l’alumnat en les sessions pràctiques i, per extensió, també en les teòriques.

- potenciar l’apropament a textos clàssics de filosofia política i saber encaixar-los en debats polítics més actuals (testant l’actualitat dels textos tot i tenir més de 300 anys d’antiguitat).

- apropar l’assignatura als alumnes i fer visible la importància d’aquesta en el bloc de les assignatures de formació bàsica i en el context general del Grau en Seguretat.

- dotar als estudiants d’instruments i mètodes que els permetin adquirir i millorar les estratègies de regulació de l’aprenentatge autònom.

 

Codi del projecte: 
2017PID-UB/018

El cas pràctic: un camí "d'anada i tornada" en l'aprenentatge del Dret de Consum

Coordinació: 
ARNAU RAVENTOS, LIDIA
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Privat
Ensenyament/s: 
Grau en Dret
Ensenyament/s: 
Màster Oficial de Dret de l'Empresa i dels Negocis
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

1) Fomentar l'aprenentatge reflexiu dels continguts propis de l'assignatura. Els estudiants podran assimilar millor la matèria si parteixen de la solució que ells mateixos havien donat al cas a l'avant-sala del tema. Tal vegada que per fer aquella primera aproximació els caldrà haver aplicat continguts propis d'assignatures ja cursades, tot plegat permet també la reactualització i aplicació pràctica i transversal de continguts docents previs. iPel demés, més enllà de que la fita més immediata és la matèria pròpia de les assignatures que es cursen, el circuït que es proposa incideix en la reflexió, en l'aprenentatge raonat. Com a metodologia, l'estudiant el podrà aplicar en altres contextos.

2) Proporcionar indicatius al docent de cara a la impartició de la matèria.  Les opcions donades pels grups en un primer moment i, després, en la primera posada en comú, permet al docent redigirir l'explicació del tema cap aquells aspectes que, potser modalitzats pel Dret de Consum, ja s'han tingut en compte pels estudiants o, en altre cas, detectar les mancanques o incorreccions de les que es parteix.

3) Fomentar el treball en grup i en l'expressió oral. La metodologia demana, en dues ocasions, el debat dins dels grups i la posada en comú. Fomenta d'aquesta matèria el treball cooperatiu i l'oralitat.

 

Codi del projecte: 
2017PID-UB/014

Implantació de l’aprenentatge basat en problemes i projectes, i adopció del software lliure R en les assignatures amb contingut quantitatiu de 3r i 4rt curs del grau de Ciències Polítiques i de l’Administració

Coordinació: 
Muñoz Mendoza, Jordi
Participants: 
Falcó Gimeno, Albert
Participants: 
Vallbé, Joan Josep
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, Dret Eclesiàstic de l'Estat i Filosofia del Dret
Ensenyament/s: 
Grau de Ciències Polítiques i de l'Administració
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Com hem apuntat, en aquest projecte ens plantegem dos objectius fonamentals:

1. Implantació de l’aprenentatge basat en problemes i projectes.

Aquest és el principal objectiu, i es concreta en la transformació de l’actual sistema de pràctiques en un sistema de problemes/casos i de projectes.

D’aquesta manera reproduirem dins de l’aula casos reals d’anàlisi de dades, i els estudiants hauran d’afrontar de manera integral tots els passos del procés d’anàlisi: obtenció de les dades, depuració i preparació de les dades, anàlisi estadística, presentació de resultats (taules, gràfiques i mapes) i anàlisi substantiva dels resultats per respondre a la pregunta inicial.

El nostre objectiu fonamental és capacitar els nostres estudiants per ser autònoms en les tasques d’anàlisi de dades, i això requereix integrar tots aquests passos. No pensem que calgui posar l’èmfasi tant en el desenvolupament de procediments estadístics complexos, que resulten sovint difícils d’adquirir per als estudiants de grau de ciències socials, sinó en totes les competències instrumentals necessàries per desenvolupar projectes reals d’anàlisi de dades.

Això vol dir que treballarem també amb eines per la recollida de dades (singularment el software Qualtrics, que tenim al departament), per l’anàlisi (R i Excel) i per la visualització (R, Excel, Carto) i presentació.

En alguns casos plantejarem casos/problemes més específics, i en altres plantejarem projectes de més abast que es realitzin al llarg del curs en petits grups, en relació entre ells i amb el professorat. En el cas dels projectes, afavorirem que siguin els propis estudiants els que en decideixin, en cooperació amb el professorat, el contingut de tal manera que parteixin dels seus propis interessos i inquietuds.

Alguns dels exemples que es poden plantejar en forma de casos/problemes, o que podrien ser eventualment matèria de projectes més llargs poden ser els següents (els plantegem a tall il·lustratiu):

• Desigualtats socioeconòmiques i comportament polític a Barcelona. Anàlisi ecològica i individual amb dades estadístiques de l’Ajuntament de Barcelona i enquestes municipals i del CEO.
• El debat polític a twitter: polarització o diàleg? Anàlisi de xarxes relacionals i anàlisi de text de la xarxa social a partir de determinats grups d’usuaris i/o hashtags/paraules clau
• Les bases electorals dels nous partits: el cas de Podemos i Ciutadans
• El vot a l’extrema dreta a Europa: determinants econòmics i culturals

En tots els casos es plantejarà que els estudiants, amb l’ajut dels docents i del becari de suport, busquin les dades, les preparin per l’anàlisi, desenvolupin i interpreten les anàlisis. Farem èmfasi en potenciar el treball col·laboratiu, i en l’ús d’eines que el faciliten, tant les pròpies del Moodle com d’altres (Dropbox, Sharepoint, Drive, Trello). Finalment, plantejarem la presentació dels projectes en forma de pòsters i/o exposicions orals a classe basades en presentacions de PPT o similar, amb l’objectiu de treballar també les competències comunicatives.

Dissenyarem l’estructura dels casos i possibles projectes pensant també en l’avaluació de la contribució dels estudiants. Algunes eines, com els fòrums del moodle, entre d’altres, ens han de permetre seguir les contribucions individuals.

2. Transició a l’ús del software lliure

Com hem dit, en el marc de la transformació de l’ensenyament d’anàlisi quantitativa, volem incorporar l’ús del software lliure R. R és un entorn de programació lliure i obert, que s’utilitza cada cop més en diferents àmbits professionals per la seva potència, versatilitat i accessibilitat. A més, en el marc d’R s’hi desenvolupen projectes que ens aporten eines molt interessants des d’un punt de vista docent. Algunes d’aquestes eines són les següents:

• Aplicacions Shiny per visualitzar problemes d’anàlisi. https://shiny.rstudio.com/gallery/ Alguns exemples didàctics es poden trobar a http://students.brown.edu/seeing-theory
• Swirl http://swirlstats.com/: Cursos interactius per usar R que es desenvolupen des de la mateixa consola

L'ús d'R via llenguatge de programació presenta una dificultat afegida potencialment important pels nostres estudiants que no hi estan habituats. En aquest sentit, existeixen algunes opcions que permeten ajudar en la introducció mitjançant eines gràfiques d'ús més senzill i intuïtitu. Considerem, fonamentalment, les següents eines:
• Jamovi https://www.jamovi.org/ És una interfície gràfica que permet superar les dificultats d’entrada que pot plantejar el treball amb sintaxi d’R per als estudiants. Altres alternatives són Deducer o R-commander.

Addicionalment, plantegem potenciar l’ús d’Excel o el seu equivalent lliure (LibreOffice Calc) per a totes aquelles aplicacions per les quals és més apropiat que R. Excel és un programa d’ús gairebé universal, i els nostres estudiants en tenen un coneixement força limitat.

Aquest objectiu implica incorporar en la nostra docència també aquestes competències instrumentals. Afavorirem una entrada progressiva dels estudiants gràcies a les interfícies gràfiques ja esmentades, que ens han de permetre acompanyar els estudiants en la transició entre el software basat en finestres al basat en la línia de comandes. Entenem, tanmateix, que aquesta inversió val la pena perquè té un fort component professionalitzador i capacitador, que pot donar als estudiants de ciencies polítiques de la UB un perfil distintiu.

Tot plegat implicarà també una revisió dels plans docents en què, eventualment, s’ampliaran les hores dedicades a l’anàlisi de dades i es reduirà la magistralitat, que s’anirà substituïnt per sessions pràctiques de treball en els projectes supervisat pels professors. Es cercarà sempre l’equilibri entre la part substantiva i la instrumental.

Codi del projecte: 
2017PID-UB/012

Revisió de rúbriques d'avaluació i altres propostes de millora del TFG a Gestió i Administració Pública

Coordinació: 
PEREZ MONEO AGAPITO, MIGUEL
Participants: 
SOLE CATALA, MARINA; PEREZ MONEO AGAPITO, MIGUEL; ROCA ACEDO, BERTA
Facultat: 
Departament: 
Departament de Dret Constitucional, Ciència Política i de l'Administració, Dret Eclesiàstic de l'Estat i Filosofia del Dret
Ensenyament/s: 
Gestió i Administració Pública
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Revisar las rúbricas para detectar sus carencias

Redactar unas rúbricas analíticas, con la participación de los profesores y estudiantes involucrados, para facilitar la información del alumnado y mejorar los resultados de aprendizaje

Realizar propuestas de mejora en el desarrollo de los Trabajos de Fin de Grado que, por un lado, faciliten las sinergias con otros proyectos de innovación (inserción laboral) y clarifiquen el sistema de evaluación de la asignatura

Codi del projecte: 
2017PID-UB/002
Grup d'innovació docent: 
GIDC_GAP

Blended T-BL

Coordinació: 
Font Ribas, Antoni
Participants: 
Asuncion Gual Dalmau, Silvia Gomez Trinidad, Judith Morales Barcelo, Juan Jane Bonet, Berta Bombi de Llanza, Noemí Jiménez Cardona
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Dret
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’objectiu de l’actuació consisteix a formular una proposta educativa basada en la combinació de dues estratègies metodològiques: l’aprenentatge basat en equips i l’aprenentatge basat en projectes.

En els anys anteriors havíem presentat el curs “Dret de l’empresa i del mercat” exclusivament en format d’aprenentatge basat en equips. En qüestionaris d’incidències crítiques i en algunes entrevistes, els estudiants manifestaven que les activitats que els proposàvem sovint eren reiteratives i això causava una certa desmotivació per a l’estudi.

Amb el format que ara oferim pretenem ajuntar l’aprenentatge conceptual amb el desenvolupament d’un projecte. Aquesta formació s’estructura en tres fases ben diferenciades.

La primera fase començaria el primer dia de curs amb la formació d’equips estables i una mica de formació sobre el treball en equip, que es perllongaria durant les tres primeres setmanes. A continuació s’entraria ja en l’aprenentatge dels conceptes bàsics de la matèria del curs dedicant-hi una setmana a cada tema mitjançant una estratègia d’aula inversa on el estudiants responen un qüestionari sobre la matèria estudiada i resolen a l’aula qüestions pràctiques presentades pel docent el qual resol els dubtes sorgits durant l’estudi i en complementa, si cal, el contingut amb les explicacions adients. A partir de la vuitena setmana els estudiants, treballant en equips de 4 persones, han de dur a terme un projecte consistent a redactar els escrits de demanda i contestació per la comissió de diverses infraccions que es plantegen en un supòsit d’actuació de les empreses en el mercat. Els estudiants poden triar l’estratègia que consideren més efectiva per tirar endavant les seves reclamacions. La darrera setmana del curs es reserva per a fer un debat sobre els arguments que han fet servir cadascuna de les parts implicades en el conflicte amb les conclusions corresponents.

La segona fase que s’inicia a principis del mes de novembre i que finalitzarà la darrera setmana del mes de desembre consisteix a enfrontar els estudiants amb un problema complex per tal que apliquin el coneixement adquirit durant la primera fase i alhora desenvolupin habilitats de treball en equip, de comunicació, d’anàlisi i de síntesi i estratègies argumentatives mitjançant una doble actuació, individual, primer, i grupal després, per tal de fondre els diferents escrits en un de sol, de síntesi. Tot seguit, els estudiants són convidats a respondre per escrit els seus propis arguments seguint el mateix procediment, ocupant ara, la posició de la part de demandada, amb la qual cosa s’intenta aconseguir que ells contemplin la situació des d’aquest doble vessant dels interessos confrontats i aprenguin a tenir criteri a l’hora de prendre decisions.

La tercera fase i final té lloc els dies 19 i 20 de desembre. Durant aquests dos dies, els estudiants, agrupats per parelles d’equips enfrontats, hauran d’exposar  els seus arguments i rebatre els contraris durant uns 20 minuts en una sessió oral i pública. En acabat, tant l’actuació pública com sengles escrits hauran de ser revisats per dos dels altres equips i emetre’n una valoració d’acord amb una rúbrica que els ha de ser lliurada amb anterioritat.

 

Codi del projecte: 
2016PID-UB/029
  1. Incentivar l’aprenentatge de diversos continguts de la matèria pròpia del Dret Mercantil d’una forma més pràctica i professional.
  2. Promoure un aprenentatge més aprofundit dels continguts teòrics de l’assignatura.
  3. Proporcionar l’oportunitat de desenvolupar diverses habilitats relacionades amb la pràctica professional, com ara, el treball en equip, la capacitat per formular hipòtesis; la cerca d’informació rellevant i l’anàlisi crítica; la justificació dels arguments amb referències adequades a les resolucions judicials

La introducció a les polítiques públiques a partir del treball deductiu amb casos

Coordinació: 
Medir Tejado, Lluis
Participants: 
Berta Roca Acedo
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Grau de Ciències Polítiques i de l'Administració
Ensenyament/s: 
Màster de Gestió Pública Avançada
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Aquesta actuació d’innovació pretén acostar la teoria de base de les polítiques públiques als estudiants mitjançant l’estudi i observació directes de la realitat que els envolta. L’objectiu fonamental dels cursos que serien objecte de la innovació és conèixer i dominar els fonaments teòrics de l’anàlisi de les polítiques públiques. Aquest objectiu es pot aconseguir de moltes maneres però, habitualment, es segueix un mètode tradicional basat en les lliçons magistrals trufades amb major o menor presència d’exemples amb un mètode abstracte i deductiu. En aquesta innovació es pretén precisament el contrari: es proposa treballar des de materials concrets, seguint un procés deductiu que permeti construir, posteriorment, la teoria però sense oblidar-la completament ni deixar-la en un pla secundari.

Efectivament, aquest àmbit de la Ciència Política presenta la particularitat de ser totalment aplicat en la seva vessant pràctica, però alhora resulta extremadament abstracte en la seva vessant teòrica. Partint d’aquesta realitat es reconeixen dues grans corrents de praxi acadèmica en l’ensenyament de les polítiques públiques. Per una banda existeix l’escola, lligada als estudis clàssics de Dret, on preval l’explicació teòrica i es focalitza l’activitat en l’abstracció dels conceptes i les seves interrelacions. I, per altra banda, ens trobem un corrent que s’aplica molt més lligat als estudis sociològics qualitatius, i que es decanta per l’anàlisi de casos i el reconeixement de la teoria mitjançant només els casos analitzats. De forma correlativa, ens trobem també amb dues maneres molt diferents d’avaluar els coneixements adquirits i d’enfocar la planificació d’estratègies del curs.

Aquest projecte pretén esbossar una “tercera via” entre aquestes dues metodologies d’ensenyament, avaluar-ne els resultats i mostrar la necessitat de cercar un equilibri entre opcions metodològiques docents. Els estudiants hauran de saber identificar i aplicar els conceptes teòrics a situacions reals que se’ls plantegin amb l’objectiu de construir el coneixement a partir d’un procés més deductiu. Així doncs es pretén implantar una metodologia que combini l’aprenentatge a partir de situacions reals i/o problemàtiques amb sessions més expositives sobre els continguts més teòrics. D’altra banda, també es pretén introduir rúbriques d’avaluació com a instrument per poder avaluar l’adquisició dels conceptes tant teòrics com aplicats de la matèria.

Codi del projecte: 
2016PID-UB/027
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 

Indicadors:

Programa adaptat a les noves metodologies d’aprenentatge.

Adequació de la nova metodologia implantada.

Resultats acadèmics dels estudiants de les dues assignatures.

Resultats de satisfacció dels estudiants sobre la metodologia docent.

Rúbriques d’avaluació

Utilitat de la rúbrica com a mecanisme per autoregular l’aprenentatge.

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Instruments d'avaluació:

Elaborar i publicar el programa de l’assignatura  on es descrigui la metodologia i les activitats d’avaluació.
Comprovar l’acompliment del programa establert a l’inici de curs.

Valorar la idoneïtat de la metodologia i de les activitats avaluables per aconseguir els objectius pretesos. 

Analitzar els resultats obtinguts en les diferents activitats i proves avaluables.
Comparar els resultats acadèmics amb els del curs passat i analitzar el grau de millora. 

Grup de discussió amb una mostra d’estudiants de l’assignatura per valorar el grau de satisfacció amb la metodologia implantada.

Elaboració de rúbriques d’avaluació per cadascuna de les activitats i proves avaluables.

Qüestionari o Grup de discussió per conèixer el grau d’utilitat de les rúbriques en el procés d’aprenentatge dels estudiants
Valorar l’ús de la rúbrica com a eina de feedback en el procés d’avaluació.

 

Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 
Grup d'innovació docent: 
GIDC_GAP

El desenvolupament d’habilitats i competències amb la participació en un Moot d’arbitratge internacional en Dret de l’empresa i el mercat.

Coordinació: 
Font Ribas, Antoni
Participants: 
Silvia Gomez Trinidad
Participants: 
Pablo Miguel Garrido Pérez
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Dret
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

L’actuació que es du a terme te les següents finalitats docents:

  1. Incentivar i aprofundir diversos coneixements de Dret Mercantil d’una forma més pràctica i internacional.
  2. Reforçar la capacitat memorística dels estudiants amb la filosofia del learning by doing en un context d’una simulació d’arbitratge de caràcter internacional amb estudiants de diferents nivells.
  3. Incidir en diverses habilitats d’aprenentatge com la capacitat per formular hipòtesis; la cerca d’informació rellevant i l’anàlisi crític; la justificació dels arguments amb referències adequades a resolucions  judicials, administratives i a comentaris doctrinals i en l’organització en la gestió del temps de treball.
  4. Reforçar competències de comunicació escrites i orals com la síntesi de la informació donada en el cas i l’examen dels fets clau i rellevants; la presentació de la informació de manera ordenada en els seus escrits; l’expressió oral i escrita clara i precisa.
  5. Incidir en les relacions interpersonals tant dins del grup de treball com fora en la simulació davant del tribunal arbitral i amb la resta d’equips competidors a través de la formació en el control de l’estrès emocional i l’expressió del seu confort o desconfort dins del grup.
  6. Proveir als estudiants de la valoració en la seva evolució en l’aprenentatge tant a nivell de coneixements com d’habilitats a través de la formació en la participació d’un un moot internacional de caràcter jurídic necessari pel seu desenvolupament professional posterior amb:
  • Feedback dels professors implicats;
  • Reunions setmanals de control amb els membres del grup i els professors encarregats de la formació.
Codi del projecte: 
2016PID-UB/009
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

Els indicadors d’avaluació es fonamenten en les diferents estratègies seguides pel professorat implicat per a l’assoliment dels objectius, de forma progressiva, pels estudiants implicats en el projecte.

Els indicadors emprats són les tasques demanades als estudiants, centrades en entregables setmanals, fins la realització dels productes finals, lligades al feedback setmanal del professor.

Per la Fase 1 del projecte el primer indicador temporal d’avaluació és un cronograma d’entregables dels estudiants al professor. Els 10 estudiants subdividits en subgrups de dos o tres estudiants treballen setmanalment els objectius fixats pel professor. La setmana lliure de reunió va ser del 22 de desembre de 2015 al 7 de gener de 2016.

Aquests objectius han anat variant conforme el professor ha anat avaluant setmanalment els entregables.

La fase 1 (preparació i entrega d’escrit de sol·licitud o demanda d’arbitratge) es pot dividir en dues fases temporals:

La Fase 1A del 15 de novembre al 21 de gener, el conjunt d’entregables setmanals va tenir com a resultat un producte final, que és l’escrit de sol·licitud o demanda d’arbitratge. En aquesta data final es va fer entrega de l’escrit de demanda al Moot.

Els instruments per corroborar els canvis  en l’aprenentatge són els entregables fixats pel professor als estudiants. Setmanalment, els estudiants han entregat al professor els entregables demanats que, internament, també són instruments avaluadors:

  • Cerca de jurisprudència adient;
  • Cerca de bibliografia adient a nivell de dret espanyol i dret comunitari;
  • Lectura, comprensió i anàlisi de la informació cercada, brainstorming sobre el seu contingut;
  • Segona revisió de la informació cercada amb anàlisi crític.
  • Anàlisi de les habilitats de comunicació escrita clara dels seus fonaments en la redacció dels entregables que formen part de l’escrit de sol·licitud o demanda d’arbitratge internacional.

L’avaluació es dur a terme partint de les anteriors premisses amb la correcció per part del professor-entrenador dels entregables fixats setmanalment per a ser desenvolupats pels estudiants. Aquesta correcció amb feedback es va fer la primera setmana amb un plenari dels professor amb tots els estudiants; posteriorment, setmanalment amb una hora i mitja de trobada amb els estudiants i la sessió final amb el producte final amb una reunió plenària de tots els estudiants amb el professor implicat de tres hores.

L’evolució final individual de cada estudiant es troba en el producte final entregat pels estudiants amb la revisió del professor implicat.

Per la fase 1B del 25 de gener al 14 de març  el conjunt d’entregables setmanals va tenir com a resultat un producte final, que és l’escrit de contesta a la sol·licitud o demanda d’arbitratge feta per un equip part de la competició. En aquesta data final es va fer entrega de l’escrit de contesta a la sol·licitud o demanda d’arbitratge al Moot.

Els indicadors d’avaluació són els mateixos que els anteriors de la Fase1A però tenint present el contingut de l’escrit presentat per l’altre equip. Ho anterior ha fet que els estudiants s‘hagin hagut d’adaptar a una nova forma de treballar. Seguint la mateixa estratègia amb els entregables, els instruments avaluadors són els següents i seguits per tots els estudiants:

  • Cerca de jurisprudència citada per la contrapart, anàlisi i lectura;
  • Cerca de jurisprudència que serveixi de rèplica la citada per la contrapart:
  • Revisió de la bibliografia citada per la contrapart i anàlisi del seu ús en el text presentat per la contrapart;
  • Identificació dels punts forts i punts febles de la contrapart, debat sobre les estratègies a seguir per a contestar l’escrit de la contrapart.
  • Distribució per subgrups de la matèria a rebatre presentada per la contrapart.
  • Anàlisi de les habilitats de comunicació escrita en la redacció dels entregables que formen part de l’escrit de contesta a la sol·licitud d’arbitratge internacional de la contrapart

L’avaluació es dur a terme partint de les anteriors premisses amb la correcció per part del professor-entrenador de: les habilitats d’anàlisi crític i debat i, finalment, dels entregables fixats setmanalment per a ser desenvolupats pels estudiants. Aquesta correcció amb feedback es va fer la primera setmana amb un plenari dels professor amb tots els estudiants; posteriorment, setmanalment amb una hora i mitja de trobada amb els estudiants i la sessió final amb el producte final amb una reunió plenària de tots els estudiants amb el professor implicat de quatre hores amb debat inclòs.

L’evolució final individual de cada estudiant es troba en la participació en cada instrument avaluador i amb el producte final entregat pels estudiants amb la revisió del professor implicat.

La fase 2 s’inicia a finals del mes de febrer i finalitza la tercera setmana del mes d’abril. Els indicadors d’avaluació pels objectius fixats en aquesta fase es fonamenta en el feedback del professor.

En aquesta fase els estudiants es reuneixen setmanalment amb el professor implicat que els proposa tasques setmanals d’anàlisi i síntesi del treball escrit preparat. Els estudiants es reuneixen en subgrups de quatre persones per treballar i rebre formació de les següents habilitats:

  • l’expressió oral per a poder defensar-se en les audiències del moot;
  • síntesi dels arguments a ser defensat en l’audiència del moot,
  • preparació de punts clau de defensa de la seva posició argumental;
  • control de l’estrès emocional per millorar la seva capacitat de rèplica i expressió oral en el decurs del moot;

El professor implicat utilitza com a instrument avaluador les tasques setmanals de síntesi d’arguments, d’expressió oral que s’han de demostrar per l’estudiant individualment en la trobada setmanal de dues hores; la gravació de cada estudiant per detectar les seves mancances, errors, contradiccions per a ser millorats a la següent sessió de formació.

La fase 3, darrera setmana d’abril, consistirà en el feedback i suport del professor en el decurs de la mateixa competició o Moot a Madrid la darrera setmana del mes d’abril.

Val a dir que independentment de la matèria treballada pels estudiants (Dret de defensa de la competència; dret de danys, dret de contractació mercantil internacional – matèria totalment nova pels estudiants per ser impartida al darrer curs de Grau de Dret i ser els participants estudiants de segon i tercer de Grau de Dret-), es treballen totes les habilitats necessàries per a ser un professional del Dret.

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 

Principalment i bàsicament l’instrument per obtenir les dades necessàries de l’evolució de cada estudiant és el feedback dels professors implicats a les diferents fases del projecte.

Per la Fase 1 i la Fase 2 s’han preparat uns qüestionaris individuals per a cada estudiant a ser complimentats pel professorat implicat. La puntuació és d’1 a 5.

Per la fase 1:

Habilitats d’aprenentatge

Demostra capacitat per formular hipòtesis.

Realitza cerques d’informació rellevant i l’analitza críticament.

Justifica comentaris amb referències adequades.

Participa de manera activa i pertinent.

 

Responsabilitat:

Excusa l’assistència.

Fa cerques d’informació i les estudia.

Fa accions per tal de corregir els seus punts febles.

 

Per la Fase 2, el professor implicat en la seva formació grava l’expressió oral dels estudiants implicats i valora aspectes relatius a capacitat de síntesi i comunicació oral, fonamentats en els següents ítems:

Sintetitza la informació.

Presenta la informació de manera ordenada.

S’expressa de manera clara i precisa.

Té capacitat de réplica.

Gestiona el temps d’exposició i de resposta

 

Per la Fase 3, pròpia participació en el Moot, la detecció dels errors i de les millores a implementar pels estudiants en el decurs de les diferents simulacions en la pròpia competició es basaran en el feedback del professor entrenador present en les diferents sessions. Els qüestionaris sobre comunicació oral poden ser aplicables.

 

Per a les tres fases, en relació amb les relacions interpersonals i altres habilitats de cada estudiant-participant, s’ha preparat el següent qüestionari:

Contribueix a ordenar la discussió.

Fa propostes de millora en la distribució del treball o en el funcionament del grup

És tolerant amb els seus companys i amb el tutor.

Espera el final d’una intervenció per fer la seva.

Sap escoltar.

Sap fer crítiques i també rebre’n.

Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 

El procediment previst corre a càrrec dels professors formadors i entrenadors i consistiran:

  • Revisió dels indicadors d’avaluació: entregables setmanals i projectes finals;
  • Revisió de les gravacions dels estudiants en la seva formació de control de l’estrès, pànic escènic, millora d’expressió oral i habilitats de rèplica.
  • Revisió dels resultats individuals obtinguts amb els qüestionaris preparats;
  • Valoració externa del treball fet pels estudiants pel propi tribunal del moot, donat que els estudiants opten a premis diversos com: millor orador, millor escrit argumentat, independentment del guanyador de la competició.

Independentment d’aquestes categories de premis, prepararem un qüestionari pels membres del tribunal arbitral, per a que valorin els diferents items que formen part dels objectius del projecte en relació amb els estudiants participants a la part de la competició oral.

 

L’objectiu de l’actuació és la preparació i formació d’un grup d’estudiants participants en un Moot d’arbitratge internacional en habilitats i competències cognoscitives i no cognoscitives.

Aquesta formació s’estructura en tres fases diferenciades que concorden amb el calendari del Moot Madrid d’arbitratge internacional.

Formació dels Professionals de la Sociologia basada en Recerca i Impacte Social

Coordinació: 
Aubert Simon, Adriana
Participants: 
Ramon Flecha Garcia, Esther Oliver Pérez, Lídia Puigvert Mallart, Marta Soler Gallart, Lena de Botton Fernández, Tinka Schubert, Nataly Buslón Valdez, Maria del Mar Ramis Salas (UAB), Aitor Gómez González (URV), Tatiana Santos Pitanga (UdG), Elena Duque Sánchez (UdG)
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Primària
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Infantil
Ensenyament/s: 
Grau d'Administració i Direcció d'Empreses
Ensenyament/s: 
Grau d'Educació Social
Ensenyament/s: 
Grau de Treball Social
Ensenyament/s: 
Grau de Sociologia
Ensenyament/s: 
Grau de Comunicació Audiovisual
Ensenyament/s: 
Grau en Criminologia
Ensenyament/s: 
Màster de Sociologia: Transformacions Socials i Innovació
Ensenyament/s: 
Màster Universitari de Formació del Professorat d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Objectiu general: Fomentar en els futurs i futures professionals de sociologia, la capacitat d’actualitzar-se i estar al dia en les actuacions d’èxit i amb impacte social en el seu camp d’intervenció.

  • Objectiu específic 1: Implementar en assignatures de diferents ensenyaments activitats, pràctiques, i estudis de cas que aportin les fonts pròpies de la Comunitat Científica Internacional (revistes JCR, principals bases de dades, programes de recerca més rellevants com Horizon 2020), actuacions d’èxit i recerques amb impacte social.
  • Objectiu específic 2: Elaborar materials docents per aquestes pràctiques i millorar-los fruit de la valoració de les mateixes.
  • Objectiu específic 3:Posar a disposició de tot el professorat de sociologia les informacions i materials pertinents
  • Objectiu específic 4:Oferir suport i/o assessorament a professorat interessat en introduir aquestes fonts en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat.
  • Objectiu específic 5:Fomentar els convenis i col·laboracions amb universitats catalanes, estatals i internacionals. 
Codi del projecte: 
2015PID-UB/T04
Avaluació prevista dels resultats (en termes d'aprenentatge de l'alumnat implicat): 
Indicadors d'avaluació: 

1.1. Nombre d’assignatures que han implementat les activitats d’aprenentatge en cada quadrimestre.
1.2. Nombre de pràctiques / estudis de cas / altres activitats que s’han implementat.
1.3. Increment de les assignatures on s’han implementat activitats d’aprenentatge

2.1. Nombre de materials docents elaborats
2.2. Nombre de materials docents millorats

3.1. Elaboració d’un wordpress
3.2. Accessibilitat del wordpress i dels materials

4.1. Demandes de suport / assessorament
4.2. Nombre de sessions de suport i/o assessorament

5.1. Convenis i col·laboracions amb universitats catalanes,
5.2. Convenis i col·laboracions amb universitats estatals
5.3. Convenis i col·laboracions amb universitats internacionals

Instruments d'avaluació proposats per l'observació dels indicadors establerts: 
  • Registre de les activitats dutes a terme, incloent materials
  • Qüestionaris d’avaluació i valoració de l’alumnat
  • Grups de discussió en reunions per part del professorat implicat
Procediment proposat per l'aplicació dels instruments d'avaluació: 
  • Les activitats es registraran l llarg del desenvolupament del projecte. Ho farà la professora responsable, i compartirà amb l’equip les informacions recollides per a contrastar-ho.
  • En les assignatures on s’hagin aplicat activitats, es realitzarà una petita enquesta de valoració del sentit i forma d’implementació de les mateixes. S’està valorant si es fa presencialment o a través del campus.
  • En les reunions de l’equip, es durà a terme un grup de discussió. 

 

Aquest projecte parteix de la necessitat de fomentar en els futurs professionals de sociologia, la capacitat d’actualitzar-se i estar al dia en les actuacions d’èxit i amb impacte social en el seu camp d’intervenció.

Competències transversals en Ciències Socials i Jurídiques

Coordinació: 
M.LUISA RODRIGUEZ MORENO
Participants: 
JUAN LLANES ORDOÑEZ
Participants: 
MA.CRUZ MOLINA GARUZ
Participants: 
MARINA SOLE CATALA
Participants: 
MARIA ROSA BUXARRAIS ESTRADA
Participants: 
FRANCISCO ESTEBAN BARA
Participants: 
MARTA BURGUET ARFELIS
Participants: 
MERCEDES TORRADO FONSECA
Participants: 
MARIA PILAR FIGUERA GAZO
Participants: 
MARIA DO CÉU TAVEIRA
Participants: 
MONTSERRAT CAMA GUAL
Participants: 
TANIA RAITZ
Participants: 
ELISENDA PÉREZ MUÑOZ
Facultat: 
Ensenyament/s: 
Dret
Ensenyament/s: 
Pedagogia
Objectius inicials relacionats amb la millora dels aprenentatges de l'alumnat implicat: 

Els components del Grup d’Innovació Docent (GID) “INTERMÀSTER”, de la Facultat de Pedagogia i de la Facultat de Dret acaben de finalitzar una guia orientadora per a l’alumnat intitulada Com elaborar, tutoritzar i avaluar un Treball de Fi de Màster. Per a l’elaboració d’aquesta guia hem contat també amb professorat del departament de Didàctica i Organització Educativa.

Aquest recurs ha estat estructurat en diverses unitats temàtiques en les quals ja s’incorporaven certes aproximacions al coneixement i desenvolupament d’algunes competències, de tal manera que l’alumnat autor del treball anés comprovant quines competències podia anar assolint al llarg del procés investigador i d’aprenentatge. Tanmateix no es va creure oportú incidir massa en el tema del desenvolupament competencial, per tal de no desviar-se de l’objectiu cabdal: l’elaboració seriosa d’un Treball de Fi de Màster (TFM).

Ara bé, un cop assolit l’objectiu més pregó d’aquest recurs, l’equip creu que caldria anar més enllà, tot treballant més monogràficament el concepte de competència i de la seva adquisició, no només en el marc del TFM sinó també incloent-lo com acció innovadora en el currículum discent del futurs titulats. I alhora incidir en la diferència entre habilitats (aptituds) i competències.

Així doncs, acomplert el primer pas que vam planificar amb la Guia per elaborar el treball de Fi de Màster, ara creiem oportú –i convenient– iniciar un projecte innovador per tal de millorar l’activitat docent en sinèrgia amb el progrés d’aprenentatge de l’alumnat.

En aquest sentit, es farà un estudi en profunditat en 5 màsters oficials de l’àmbit de les ciències socials i jurídiques per tal de verificar les competències transversals que s’hi treballen fent servir la metodologia de centres d’interès, tan fructífera en didàctica. Desenvolupada aquesta primera fase es procedirà a la verificació de les competències comunes als plans docents analitzats de les quals es seleccionaran les competències clau i coincidents en aquests Màsters. En el projecte que sotmetem a aprovació es treballaran tres de les que els experts en el àmbit i/o coordinadors del propis màsters considerin més rellevants i urgents.

En definitiva, es tracta d’explicar la metodologia de formació de certes competències transversals pròpies d’una persona titulada en màster (les tres triades) i crear una guia didàctica per cadascuna d’elles, tot incloent a més de la metodologia, els continguts i els recursos. Finalment es procedirà a la seva validació amb la contribució dels grups d’alumnes al llarg dels seus estudis. L’equip proposarà algunes competències referides a l’ètica i el procés investigador que semblen no estan contemplades en els models de competències a l’ús.

Objectiu general 1: Analitzar i clarificar les normatives de la Unió Europea sobre les competències tranversals en els estudis de màster.

Objectiu general 2: Obtenir, delimitar i destriar les competències transversals del diferents màsters escollits de la Facultat de Dret i de la Facultat de Pedagogia mitjançant revisió documental.

Objectiu general 3: Triar les competències claus que hauran de ser treballades en el Projecte d’Innovació tot sospesant les possibilitats de transferència del model a altres competències i a altres màsters.

Objectiu general 4: Redactar una guia experimental per cadascuna de les tres competències escollides per el grup d’experts, que posteriorment l’alumnat validarà tot estudiant-les i fent-les servir. La validació o valoració d’aquestes guies serà feta amb metodologies qualitatives i quantitatives, ad hoc.

El pla de treball seria incidir en el concepte de competència, d’elements de la competència, dels continguts de cadascuna de les competències triades, de les metodologies, dels recursos que s’hauran de fer servir i de l’avaluació de cadascuna d’elles. Inclús es pot anar pensant en la seva aplicació en la formació continua, aspecte aquest totalment innovador a Espanya. S’ha de distingir, tanmateix, que en matèria d’adopció de programes acadèmics competencials existeixen plantejaments tant institucionals com individuals. L’equip INTERMASTER no entrarà en els institucionals, ja què el que tractarem serà més aviat la idoneïtat de la forma

Codi del projecte: 
2013PID-UB/012
Grup d'innovació docent: 
GID INTERMÁSTER